diumenge, 24 d’octubre de 2010

Som lladres (i violadors, i saquejadors)


A L’idiota de Dostoievski, Ferdisxenko, un dels invitats a la vetllada que organitza madò Filíppovna a ca seva, planteja el cas següent:
“Permeteu-me de preguntar-vos, príncep, què us sembla una cosa: penso que al món hi ha molts més lladres que no lladres, i que no hi ha cap persona, ni la més honrada, que no hagi robat almenys un cop a la vida. És el que jo penso, i no obstant això no en trec la conclusió que tothom sigui lladre, encara que, per Déu, de vegades sento terribles ganes d’arribar a aquesta conclusió. Quina és la vostra opinió? […]
–Jo crec que dieu la veritat, però que exagereu molt –digué el príncep, que efectivament havia enrogit no se sap per què.”
Doncs a mi no em sembla que Ferdisxenko exageri; i a més penso que sí, que tothom és lladre. I més coses i tot. Els humans som animals socials, i la nostra sociabilitat ancestral inclou el lladrocini, la violació i el saqueig. Si no ens hi rebolquem a diari és perquè hi ha lleis que ens amenacen i capes de cultura que ens aquieten. Però, així que es descorda, el primitivíssim animal social que portem a les entranyes surt a córrer la gandaina. ¿Oi que no cal posar exemples?

Quan ens enduem un bolígraf de la feina, actua el lladre que viu dins nostre. Quan omplim el carro en el supermercat traiem el saquejador que encobeïm. Quan follem amb la nostra parella (o amb algú altre) hi ha un tros de violador que participa a la festa. Perquè sou gent com cal, alguns dels qui llegiu això ho negareu. Però enganyar-se no canvia les coses. Som almogàvers reprimits (o sublimats, si us estimeu més dir-ho així).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que mentiu, però que no exagereu gens !

marta (volar de nit) ha dit...

I la de capes que ens falten!

M'ha semblat un escrit molt atrevit... Estic d'acord amb el que dius però no m'atreveria a mantenir aquesta opinió en públic perquè se'm menjarien amb patates.

I, d'altra banda, un cop saps això, què es pot fer?

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim, de debò que no mento.

Marta, ¿què es pot fer?, demanes. Posar-hi més capes de cultura, que bona falta fan! Una abraçada.

larosadesang ha dit...

Hi ha una altra solució, anomenar-ho solidaritat interterritorial i si algú no hi està d'acord se l'acusa a ell de lladre.

Anònim ha dit...

i si fos mentida que en Solà és mort...
collons !