dijous, 21 d’octubre de 2010

Dels prejudicis lingüístics

Ja està, per fi he llogat la casa de Llavaneres. Però he comès un error: no he comunicat a la immobiliària que vull el contracte en català. Ho donava per fet, això, ingenu de mi. M’he trobat amb els llogaters i amb el gestor en el despatx i en veure els papers que treia he quedat perplex i he amollat:

–¿Com és que no ho heu fet en català? Jo tinc el vici de viure en català...

Els llogaters que somriuen. No sé per què.

–És que en català faig faltes d’ortografia, i en castellà no en faig –balbuceja el gestor.

–Les faltes d’ortografia no tenen cap importància, no són excusa de res –m’apresso a dir.

Com que els llogaters han vingut de lluny, si ara reclamo que el contracte sigui en català hauran de tornar un altre dia per signar i em maleiran els ossos. No ho puc fer, esclar. Rondino un poc i m’aguanto. La moralitat immediata de la història és clara: si vols el contracte en català, fes-ho saber per endavant. Però hi ha més consideracions a fer.

D’entrada, això que ha passat no m’agrada. Servidor considero que la primera obligació d’una empresa catalana és ser eficient (per competitivitat); la segona, tractar bé els treballadors (per justícia); i la tercera, fer les coses en català (per responsabilitat social). Així doncs, no anem bé.

I, d’eixida, em disgusta topar amb uns prejudicis lingüístics que haurien de ser història. ¿Què vol dir que “en català faig faltes d’ortografia”? Reputes, jo també en faig i no s’enfonsa res. La majoria de francesos i alemanys fan faltes d’ortografia i no per això deixen de redactar els contractes en francès i en alemany, respectivament.

¿I què vol dir que “en castellà no en faig”? Mentida. Reviso el contracte de lloguer i trobo la forma de futur quedaran sense accent, el plural obres, un estrambòtic enmendados en comptes de “dichos”, prorroga, incluido i solo [de "solamente"] sense accents, el relatiu quién accentuat, els verbs afectar i grabar amb règims preposicionals impossibles, respecta en lloc de “respeta”, un estrany referente con i altres sembatudes a la gramàtica castellana.

El que passa és que el gestor troba que les "faltes d’ortografia" no desvirtuen el text si està redactat en una llengua que ell percep com a segura i poderosa; i, en canvi, sí que el desvirtuen si la llengua del document la percep com a insegura i feble. Les primeres “faltes” les veu petites, irrellevants, o ni les veu; les segones les veu grosses, inflades com bòfigues, inclements. I esclar, quan algú pensa que la llengua de casa és de segona divisió, ni li passa pel cap de millorar la seva competència en aquesta llengua.

Són els prejudicis lingüístics del català minoritzat, aquell per a qui la llengua pròpia és una cosa petita, domèstica, que un no es pot prendre seriosament.

7 comentaris:

onatge ha dit...

Hola, m'has fet venir a la memòria que 26 anys enrere una compra d'un immoble, l'escriptura en català, el notari em va passar l'esborrany en castellà i em va dir que jo la traduís... I així ho vaig fer. Quan li vaig demanar l'escriptura en català al venedor, recordo que em va dir no sé que dirà el notari, el notari que digui el que vulgui... Jo la vull en català. Ara em podria estendre, però en aquest tema encara hi ha molta estupidesa i mala bava...

Des del far bona nit.
onatge

Joan Calsapeu ha dit...

Bona nit, onatge. D'això que dius, han passat vint-i-sis anys i resulta que, en aquests àmbits, els papers legals són (la majoria de vegades) en espanyol, i si els vols en català ho has de demanar. La normalitat és exactament la contrària: que per defecte tot sigui en català, i si algú ho vol en espanyol, doncs que ho demani, que de moment la llei l'empara.

I el pitjor no és pas que no avancem, sinó que les lleis i sentències espanyoles encara volen fer-nos recular.

Clidice ha dit...

un meu amic va haver de signar el pis un mes després perquè va demanar l'escriptura en català :( És curiós però jo treballava en una constructora on es tenia tota la documentació per defecte en ambdós idiomes i es feia en la llengua que demanava el client. Jo no me n'estaria, faria fotocòpia del contracte en castellà, el corregiria en vermell i li faria arribar al gestor.

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Bona idea la de Clidice... "veu com no passa res per fer faltes d'ortografia...", més quan, pel què veig, moltes són catalanades! "potser la propera vegada, si ho fa directament en català, se n'estalviarà unes quantes"... i és clar, li pots dir que a softcatala.org hi ha una pila de correctors lingüístics.

onatge ha dit...

Hola Joan el que et vaig explicar fa 26 anys, però encara avui hi ha molt mala bava..., et podria explicar moltes coses relacionades amb l'idioma, el català, des empreses comercials, fins a persones anònimes pel carrer -recordo fa un parell d'anys a la meva filla una senyora pel carrer li va preguntar que hora es, i ella li va respondre, dos quarts de set, l'altra va respondre: a mi hablame en cristianao, la meva filla li va dir, doncs qeu baixi Jesucrist i qeu t'ho digui ell, mal educada- no segueixo perque lamentablement la llista és llarga. I en molts sectors hi ha molt poca professionalitat. El teu cas, tu erets el client -com a propietari-, i el gestor tenia l'obligació de servir-te, i fer-ho bé. Tot el demès són excuses de mal pagador...

Des del far bona nit.
onatge

Joan Calsapeu ha dit...

Onatge, si haguéssim de recordar tot el que ens hem hagut de sentir dir pel sol fet de parlar català... ompliríem milers de fulls -uns fulls que, curiosament, no són d'interès per a SOS Racisme.

marta (volar de nit) ha dit...

Quanta raó... i quanta feina per fer!