Aportació a la història universal de l'estupidesa

Els amics d’Iniciativa no deixaran mai de sorprendre’m. I és que mai acabaré de pair la tossuderia de l’esclau que persevera en la seva condició perquè la llibertat li fa por. Penso en les propostes de la coalició ecosocialista amb relació al conflicte Catalunya-Espanya, propostes que no són un prodigi de la lògica, que diguem. Diu Joan Herrera que hem d’aplicar l’Estatut, obviant que l’Estatut, tal com està, obliga a derruir les parets mestres del poc autogovern que tenim. Bravo. Diu que després hem de fer un envit federal a Espanya i que, en cas que els veïns facin orelles de marxant, cal anar al dret a decidir, en l’exercici del qual Iniciativa propugnarà la federació amb Espanya. Rebravo.

O sia, que tens un veí que mestresseja i et fa anar de minyona, et depreda una part descomunal del sou, et maltracta, et menysprea, et nega, et fa la traveta, t'assetja, t’escanya, et talla les ales, et redueix, t'anorrea… i tu, sagaç ideòleg ecosocialista, et vols federar amb ell. Clap clap clap. Però és que el desficaci és més gros del que sembla. L’opció federal no és sols una aberració moral, sinó també una bertranada. Perquè tal opció demana dos referèndums: un a Catalunya, perquè diguem si ens volem federar amb Espanya, i un altre a Espanya, perquè diguin si volen federar-se amb Catalunya. L’acudit, si no fes plorar, faria riure. Sic transit gloria Cataloniae.

Vet aquí una aportació catalana a la història universal de l’estupidesa. En el fons de la pensada, i en paraules de Joan Sales, hi ha “aquella mania nostra tan idiota d’imposar als castellans allò que ens agrada per més que a ells els faci fàstic: en el segle XVIII la casa d’Habsburg, en el segle XIX la rama carlina o la República federal, en el XX la d’esquerres. ¿Per què no deixem d’una vegada que es governin com vulguin a casa seva i ens dediquem a governar en pau la nostra?”.