Llegeixo, a la Història de la Catalunya jueva [Àmbit + Aj. de Girona, 2009] de Sílvia Planas i Manuel Forcano, que el rabí saragossà Abraham ben Samuel Abulàfia (1240-1291) vingué a Barcelona a estudiar càbala, que al final de la seva vida va tenir pretensions profètiques i messiàniques i es lliurà a la càbala pràctica, que en el seu cas “consistia en cercar la unió amb la divinitat a partir de la pronúncia repetida dels noms de Déu, a fer múltiples combinacions de les lletres d’aquests noms, i a ajudar-se a entrar en èxtasi amb tècniques respiratòries, música, cants i moviments de cap i cos amb l’objectiu que el cabalista gaudís de l’experiència mística que ell descriu en les seves moltes obres i tractats amb imatges eròtiques molt agosarades”. Tot seguit, Forcano ens fa saber que Salomon ben Adret, el rabí en cap de la Ciutat Comtal, “fulminà Abraham Abulàfia i el condemnà a l’exili a l’illa de Comino, devora Malta”.¿Com és que aquest home em fa pensar en l’Alícia Sánchez Camacho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada