Llegeixo, en una carta de Joan Sales datada el 6 de juny de 1937, el que segueix: “Tot el que no sigui viure de records i somnis és pura bogeria; només hi ha el passat i el futur. El present és una pura abstracció, com el punt geomètric.” Subratllo les frases per tal de retrobar-les amb facilitat més endavant, però no cal: m’han quedat gravades i les vaig mastegant dins el magí.Em temo que Sales té raó. El present no és res si no està carregat de futur; allò que fem en el punt de fuga que és el present només té sentit si podem projectar-ho en l’esdevenidor. D’altra banda, ¿què som -si és que som res- sinó els nostres records? Un home sense memòria no és res.
He canviat de parer, ves. No fa tant que m’havia deixat convèncer per algú –no recordo qui– que deia exactament el contrari: que el passat no existeix perquè ja no hi és, i el futur tampoc perquè encara no ha tingut lloc, i que per tant només hi ha present. Ara que la visito de nou, aquesta idea em sembla equivocada.
I deu ser per això que, quan ens posem en mans d’un present que és només això, present, ens sentim buits i malapler. Com si dins nostre es desfermés una tempesta d’arena sense arena.
4 comentaris:
doncs jo només visc el present, el sento , el passat l'assumeixo, però no el puc canviar i per tant passat! i el futur és l'instant que esdevé..
només pots fer projectes... però el sentiment del moment és que és efímer que és ara i aquí...
apa salut
l'altre :)
Hola, Joan. Jo no busco que em donin la raó, però quan escrius que "el sentiment del moment que és efímer", ¿no véns a les meves? Perquè si és efímer és evident que no n'hi ha prou. Per estar en pau amb el món s'han de tenir arrels en el passat i en el futur, ser com un arbre.
Salut, altre! :P
Per a mi només existeix el passat o, millor dit, només el que ha estat "és". El futur no arribarà mai, per definició. El present no es pot atrapar i en qualsevol cas, és intranscendent fins que no esdevé passat. I el passat sí que es pot canviar, de fet, el canviem sense voler cada cop que hi pensem. També ho podem fer conscientment segons ens convingui (i no cal ser historiador o polític). Vaig fer un article al meu blog sobre això que es deia "El futur no es pot canviar, però el passat sí". Salutacions cordials als dos Calsapeus!
caram, en Sales, desmuntant des del passat i amb tota la calma la nova moda de viure el present. Tots em convenceu però la imatge que m'ha semblat més bonica és la de l'arbre, que té arrels i branques i sobretot és viu i es mou.
Publica un comentari a l'entrada