De fa pocs dies, Arpitània ha obert un consolat virtual a Catalunya: amicsdarpitania.blogspot.com. La criatura ha nascut (accidentalment) a casa nostra. Una amiga em va demanar com punyetes es fa un blog, la vaig fer venir a casa i a sis mans vam donar a llum això. Us ho recomano amb vivor encesa; i no pas perquè servidor hagi contribuït al part, sinó perquè és una finestra a un món que ens és pràcticament desconegut: el de la llengua i la cultura arpitanes (o francoprovençals, si us estimeu més dir-ho així).
El nadó va fer les primeres passes el 4 d’agost, amb una presentació de la llengua arpitana (el nom, el domini, la codificació). Dos dies després apareix un apunt sobre el Tsamin francoprovençal, una caminada de més de 500 km amb un objectiu alhora reivindicatiu i científic. El 9 d’agost, el web glossa la situació de la llengua en els tres estats on es parla, i també algunes activitats de les associacions que en tenen cura; i l’11, els amics publiquen l’article (per mi) més interessant, “Resistents lingüístics”, que ennova el cas d’Evolênna, un poble alpí de la vall d’Hérens, a Suïssa, habitat per unes set-centes persones: resulta que és el darrer poble de Suïssa on l’arpità es transmet des del bressol i és llengua familiar i de relació amb els amics i els veïns; a França ho troben sorprenent i TF1 n’ha fet un reportatge, al qual podeu accedir des del blog amic.
Servidor me n’he fet seguidor. ¿Us hi apunteu?
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 3 hores
1 comentari:
Segur que ho faré, a meva debilitat són les llengües, hi vaig volant!
Publica un comentari a l'entrada