Les tres bessones en fan una de crespa i la Bruixa Avorrida, per castigar-les, les envia a la cort de Constantinoble, a mitjan segle XV. Una gran part de l’Imperi grec està ocupada per l’exèrcit del Soldà i el Gran Turc, i la capital perilla. Un bell i esforçat cavaller bretó, de nom Tirant lo Blanc, acaba d’arribar a la ciutat per auxiliar l’Emperador i s’ha enamorat bojament de la princesa Carmesina; ella també n’està prendada, però ni l’un ni l’altra gosen confessar-se el seu amor. Les tres bessones cauen en gràcia a l’Emperador, que les recluta i les posa al servei de Carmesina. Aquesta els confia el seu secret i les tres nenes es conjuren per aconseguir que l’amor de Tirant i Carmesina superi els entrebancs i arribi a bon port. Emperò, la Bruixa Avorrida s’encarnarà en la Viuda Reposada (que cova una passió secreta per Tirant) i maldarà per impedir-ho. El duc de Macedònia, interessat a fer caure Tirant de l’escambell, es conxorxarà amb la Bruixa Reposada, amb qui intercanviarà missatges a través del mussol.
Les bessones alcavotejaran entre la princesa i el cavaller. Aconsellaran al consirós Tirant que li comuniqui el seu amor a Carmesina d'esbiaixada, a través d’un mirall que Helena (la més presumida de les bessones) li fa a mans. El bretó es fa trobadís i, requerit per ella, confessa que el motiu de la seva tristesa és l’amor que sent per la dama representada en el retrat que li mostra, i que no és sinó el mirall d'Helena. En una altra ocasió, les nenes aconsegueixen introduir Tirant a la cambra i al llit de Carmesina, però en el palau hi ha un batibull i el bretó fuig a la correguda per la finestra, cau i -crac!- es trenca una cama.
La pel·lícula acabaria amb el retorn triomfal de Tirant a Constantinoble –no sé si hauria d’incloure els capítols africans– i la consumació de l’idil·li (per bé que no hi hauria sexe explícit). Com que la història ha d’acabar bé, deixaríem de banda el final de la novel·la: la mort de Tirant, Carmesina i l’Emperador; el casori de l’emperadriu amb el nyeu-nyeu d’Hipòlit i l’entronització d’aquest sepulcre emblanquinat. (No s’hi val de violentar la innocència dels infants amb històries d’adults.) Amb aquest conat de guió us faig saber que a casa som de Bessones i que trobem a faltar aquesta història: Tirant lo Blanc i les tres bessones. Mem si el prec arriba a can Cromosoma!
Les bessones alcavotejaran entre la princesa i el cavaller. Aconsellaran al consirós Tirant que li comuniqui el seu amor a Carmesina d'esbiaixada, a través d’un mirall que Helena (la més presumida de les bessones) li fa a mans. El bretó es fa trobadís i, requerit per ella, confessa que el motiu de la seva tristesa és l’amor que sent per la dama representada en el retrat que li mostra, i que no és sinó el mirall d'Helena. En una altra ocasió, les nenes aconsegueixen introduir Tirant a la cambra i al llit de Carmesina, però en el palau hi ha un batibull i el bretó fuig a la correguda per la finestra, cau i -crac!- es trenca una cama.
La pel·lícula acabaria amb el retorn triomfal de Tirant a Constantinoble –no sé si hauria d’incloure els capítols africans– i la consumació de l’idil·li (per bé que no hi hauria sexe explícit). Com que la història ha d’acabar bé, deixaríem de banda el final de la novel·la: la mort de Tirant, Carmesina i l’Emperador; el casori de l’emperadriu amb el nyeu-nyeu d’Hipòlit i l’entronització d’aquest sepulcre emblanquinat. (No s’hi val de violentar la innocència dels infants amb històries d’adults.) Amb aquest conat de guió us faig saber que a casa som de Bessones i que trobem a faltar aquesta història: Tirant lo Blanc i les tres bessones. Mem si el prec arriba a can Cromosoma!
2 comentaris:
fantàstic, m'hi apunto. A casa hem començat amb les bessones i la meva filla està enganxadíssima, són molt divertides :)
A veure si ens fan cas, Núria! La Joana també està molt embessonada.
Publica un comentari a l'entrada