dilluns, 11 de gener de 2010

El mac de fer trons

El mac de fer trons era (cito literalment l'Aportació pitiüsa al DCVB, d’Enric Ribas) un “mac [còdol] que hi havia antigament a les places dels pobles de les Pitiüses, davant les esglésies, i que servia perquè els hòmens s’hi esbravassin tot disparant-hi les seues armes de foc, quan anaven enutjats per qualsevol motiu, i especialment per raons amoroses”. I d’aquí la parèmia “Prendre algú pel mac de fer trons” (‘prendre-la amb algú’).

Malauradament, a Eivissa i Formentera no hi ha restes d’aquesta versió pètria del boc emissari o expiatori, o ase dels cops. Però no sorprèn la seva existència, perquè totes les cultures han generat un o altre dipositari de les culpes o les males baves individuals i col·lectives; i diu molt a favor dels eivissencs que hagin triat, a aquest efecte, una pedra (en comptes d’un jueu, un gitano, un tutsi o un cristià). La democràcia, la civilitat i els drets humans han servit per a domesticar aquesta pulsió fins a fer-la inofensiva, cosa que el món dit occidental ha fet per mitjà de l’esport (rugbi i futbol, sobretot). La figura de l’àrbitre ha estat una troballa providencial: un senyor s’infiltra en el camp disfressat d’escarabat, es beu la mala llet de centenars de milers de persones -sense tornar-s’hi!-, encabat cobra pel servei i ala, l’un content i la bèstia esbravada.

Però hi ha societats que no n’han sabut; països que, a pesar del vernís de modernitat que mostren, no han après a sublimar l’agressivitat i la gestionen de manera agra i primitiva. Espanya, per exemple: un ens que projecta tones de violència verbal contra un o altre fetitxe malèfic de carn i ossos. Arzallus n'era un. Carod el va rellevar. Ara n’hi ha dos, de macs de fer trons: Laporta i Montilla. En el cas d’en Jan és normal, ja se sap. Però que en José li faci costat i es parteixin les pulles… vol dir que a Espanya no entenen res de res, que estan estabornits. I que ja som al cap del carrer.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

diuen que només ens en riem d'aquells a qui envegem i ofenem a aquells a qui tenim por. N'hi ha que ni amb el "derecho de conquista" ho poden suportar.

Jaume Viladric ha dit...

Cada dia em sorprens més. Quina filigrana.
Una abraçada

Birobiro ha dit...

A Eivissa sí que en queden mac de fer trons. Fron a l'esglesia de Sant Miquel de Balansat es pot veure encara: http://www.ibizaisla.es/visitar/mac-de-fer-trons.html