PSOE-C: signes de naufragi

Perdre unes eleccions no és naufragar -la majoria de partits les perden i no s’enfonsen pas per això. Naufragar és tota una altra cosa: és perdre la credibilitat davant els votants de sempre, que ja no confien en el seu partit; és quedar amb el cul a l’aire perquè tothom veu que no hi ha programa ni projecte; és posar els càrrecs al servei dels interessos personals i de clan, que això ho noti tothom i se n’atipi. Naufragar és això, i això és el que li passa al PSOE-C, un mort vivent que només s’aguanta dret gràcies a la gran massa adiposa que ha anat congriant, una màquina d’ocupació del poder que té com a únic objectiu posar-s’hi. Un partit així només es pot encomanar a les persones que no saben on tenen la mà esquerra ni qui mana a la Generalitat (que en són moltes, però no en són prou).

Els signes del naufragi són heterogenis i d’entitat desigual, i presenten una gran dispersió. Però hi ha un fil conductor que els lliga tots, i la impressió de conjunt és devastadora. No puc sinó enumerar-los: 1) El trasllat de la nau de can Fàbregas, que ha convertit el consistori mataroní en l’Ajuntament del Corte Inglés i ha dut l’alcalde i el regidor d’urbanisme davant el jutge, com a imputats per un presumpte delicte urbanístic. 2) Les martingales d’Antoni Jiménez, l’anterior regidor d’urbanisme a Llavaneres, estan en mans d’un jutge de Mataró i també a can Garzon. 3) Les operacions mafioses de Luis Garcia, Luigi, exdiputat al Parlament del Parc, són conegudes de tothom. 4) Les maneres i els continguts de l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, en Bartu, ídem. 5) La col·lecció de càrrecs i sinecures per les quals cobra Anna Hernández, l’esposa del president Montilla, ho diu tot del PSOE-C. 6) La negativa del PSOE-C a explicar les delícies de la dependència amb motiu de les consultes també els retrata (al costat del PP i de Ciudadanos). 7) La inanitat dels vint-i-cinc diputats del PSOE-C al Congrés és una ofensa –una altra– a la dignitat de Catalunya (tantes coses que podrien fer, com ara garantir la capacitat de decisió catalana a l’aeroport del Prat, i no fan!). 8) La penosa (per identitària i prou) intervenció de David Pérez, portaveu al Parlament del PSOE-C, contra la ILP antitaurina. 9) El poc interès dels eurodiputats del partit susdit perquè Brussel·les impulsi el corredor mediterrani… deunidó. 10) La parida, a Barcelona, dels Jocs Olímpics d’Hivern, que parla de la desorientació i la desesperació del partit de Jordi Hereu.

Podria continuar, però no cal. I és que tot plegat fa una trista sensació d'ancienne régime, d’esgotament i de floridura, de PCUS lituà, que s’abat com una enclusa sobre els votants de tota la vida del PSOE-C. I jo que no els planyo.