dimecres, 13 de gener de 2010

Coudinar

Endemés de carbó, a la Joana els Reis li han portat una cuineta per fer coudinar o jugar a coudinar. Es tracta d’un moblet de fusta amb els fogons i el forn, i, a banda, plats, gots, coberts, paelles, safates i la imitació de fruites i verdures. Només he sentit el mot coudinar en boca de gent d’edat avançada; i ho trobo injust, perquè si el joc perviu, també ha de perviure la paraula que el designa.

Les variants que recull l'Alcover-Moll ja no les he sentides mai: coudineta (Canet), coudinetes i counyam (tots dos a l’Empordà), coucuineta (Menorca), coucuinetes (Olot) i escuradeta (Castelló i València). No hi ha justificació ni excusa per a donar per perdudes unes paraules tan belles, havent com hi ha cuinetes a dojo, de tot preu i de materials diversos, amb les quals la canalla s’entreté d’allò més i aprèn el nom de menges i d’atuells. Validem doncs les formes d’àmbit restringit, acordem la paraula d’àmbit general, divulguem-les a través de les escoles i mitjans de comunicació, i fem-les saber als fabricants de joguines. No en tinc prou que les meves filles juguin en català: vull que juguin a coudinar.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

mai de la vida l'havia sentit i em sap greu :( jo, de petita, jugava a "fer dinarets" amb la "fireta", que és com diem aquí al joc d'olles, paelles i plats per jugar.

Joan Calsapeu ha dit...

Fireta. Doncs mira, vet aquí una altra manera nostrada de dir-ho, ben tradicional i genuïna. Gràcies.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

un gran blog felicitats

una abraçada des de Reus

Núria Talavera ha dit...

sí, a casa també fem servir la fireta :) en canvi l'altra paraula no l'havia sentida mai :(

Joan Calsapeu ha dit...

Montserrat i Núria: si m'he de quedar sol a can coudinar, potser que me'n vagi a ca la fireta.

Té la mà Maria: el teu sí que és un blog gran: amb els seguidors que tens pots inventar-te una religió -i els continguts, a més, són extraordinaris.

Jordi Boladeras ha dit...

Salvador Espriu, al poema XII de "La pell de brau", escriu:

"Però mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules,
les més sonores, tibants,
laudatòries paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers."

Heus aquí un altre ús de "coudineta" del poeta de Sinera.

Agnès Querol ha dit...

Vés per on, llegint les "Cartes impertinents de dona a dona" de la Ma Aurèlia Capmany, m'he trobat amb l'expressió "jugar a nines i a coudinetes". M'he posat a buscar què volia dir i he trobat l'explicació al teu blog. Jo tampoc l'havia sentida mai, sempre havia jugat amb la fireta! Moltes gràcies!