Coudinar

Endemés de carbó, a la Joana els Reis li han portat una cuineta per fer coudinar o jugar a coudinar. Es tracta d’un moblet de fusta amb els fogons i el forn, i, a banda, plats, gots, coberts, paelles, safates i la imitació de fruites i verdures. Només he sentit el mot coudinar en boca de gent d’edat avançada; i ho trobo injust, perquè si el joc perviu, també ha de perviure la paraula que el designa.

Les variants que recull l'Alcover-Moll ja no les he sentides mai: coudineta (Canet), coudinetes i counyam (tots dos a l’Empordà), coucuineta (Menorca), coucuinetes (Olot) i escuradeta (Castelló i València). No hi ha justificació ni excusa per a donar per perdudes unes paraules tan belles, havent com hi ha cuinetes a dojo, de tot preu i de materials diversos, amb les quals la canalla s’entreté d’allò més i aprèn el nom de menges i d’atuells. Validem doncs les formes d’àmbit restringit, acordem la paraula d’àmbit general, divulguem-les a través de les escoles i mitjans de comunicació, i fem-les saber als fabricants de joguines. No en tinc prou que les meves filles juguin en català: vull que juguin a coudinar.