La llengua a 'Un bàrbar al jardí'

No volia escriure aquest apunt, jo. M’havia fet el propòsit de fer només un comentari literari d'Un bàrbar al jardí, de Zbigniew Herbert (Labreu, 2009), però en Jordi hi ha detectat uns quants defectes de llengua i en l’apunt anterior me’n demana el parer. En Jordi es queixa de l’ús del mot templaris, un barbarisme flagrant en lloc de templers, i té raó: no me n’havia temut i l’he escrit jo també en el meu apunt. I, com que servidor també he detectat uns quants malencerts i em cal un lloc balder per comentar-los, m’he decidit a fer un apunt nou.

D’entrada he de dir que no sé un borrall de polonès i que per tant no puc valorar la traducció; de sortida, sostinc que el llibre és excel·lent i que val la pena comprar-lo i llegir-lo: passareu gust i n’aprendreu molt. Dit això, us mostraré unes pífies de llengua –ep, de bon rotllo!– que trobo que s’haurien de corregir en una segona edició.

· Herbert havia estat escrivint d’amagades (per “d’amagat, d’amagatons o d’amagatotis”) (p. 10).

· Herbert concep la història com a una convergència (sense fer caure la a) (p. 12).

· Si destacada és la presència d’una funció moral en la seva poesia, [Ø] altra de les característiques principals de la seva creació… (abans d’altra hi ha d’haver una) (p. 12).

· sense que la seva tasca esdevingui en tragèdia (la preposició en sobra) (p. 12).

· El bàrbar […] se n’adona en visitar el jardí que [Ø] sap molt més de la cultura europea que la gent que allà hi viu (el pronom que acompanya adona ha d’anar abans de sap; a més, la subordinada que tanca la frase està mal resolta) (p. 13).

· Si bé la poètica de Herbert es caracteritzava per fer servir un llenguatge pla […]; la prosa dels seus assaigs se’ns revela com a una de les narracions… (el punt i coma ha de ser una coma; i la a que segueix com ha de caure) (p. 13).

· Aquest segon terme […] no el descriu, no el pinta; però el percebem així com mirem les estances… (així com és una locució conjuntiva que indica oposició o comparació, i a tot estirar pot ser copulativa: aquí usurpa el lloc de quan) (p. 13).

· El combat aeri sobre els cels de la Gran Bretanya (en català, el cel és singular; recordeu l'oració: "Pare Nostre, que esteu en el cel...") (p. 32).

· Com és de suposar, fou castigat (en lloc de “Com es pot suposar”, p.e.) (p. 36).

· entesa no només com a una directriu estètica (la a ha de caure) (p. 54).

· De no haver existit veritablement (per “Si no hagués existit”) (p. 74).

· Els blocs […], la tensió […], la indecent nuesa […] a bon segur topava… (en català diem “de (ben) segur”; d’altra banda, el verb toca ser topaven) (p. 79).

· Com si fossin un monticle de termites (en català hi ha tèrmits) (p. 79).

· Surto al carrer pel matí (en català, les parts del dia les diem amb la preposició a) (p. 91).

· Un gat jagut a l’ampit de la finestra (per ajagut) (p. 91).

· El consell […] es composava a parts iguals (per es componia) (p. 96).

· un home […] un tant rabassut em dóna la benvinguda carinyosament (l’home era una mica o un poc rabassut; i l’adverbi català és afectuosament) (p. 103).

· Cap altra ciutat italiana compta amb una col·lecció tan prolífica d’individus amb aurèola. (Només són prolífics els éssers vius; el traductor deu voler dir extensa) (p. 127).

· facilita una visió supèrbia (l’adjectiu és superba) (p. 127).

· […] de no haver estat pels àrabs (per “Si no hagués estat”) (p. 164).

· Fet que posava de relleu (la preposició adequada és en) (p. 167).

· Una llista composada per 222 individus (no: composta) (p. 187).

· Les presons franceses estaven plenes (en català les presons són plenes; com l’infern, que “de desagraïts n’és ple”) (p. 245).

Fins aquí, el que he vist. Però que ningú es posi les mans al cap, sisplau. Des que la figura del corrector va desaparèixer de les editorials, això és el pa de cada dia. S’hi ha de posar remei d’una manera o altra, sí. Sense fer escarafalls.