dimecres, 2 de desembre de 2009

Un 'Triomf' de Laia Noguera



Triomf, el poemari amb què Laia Noguera ha guanyat el Premi Miquel de Palol de Poesia 2009, ja és a les llibreries, editat per Columna. En aquest recull, el poemes neixen de la música així com els peixos neixen de la mar. El tercer "triomf" (el més extens, amb vint-i-un poemes) segueix l'estructura del Rèquiem de Mozart: cada poema consona amb una de les parts de la missa de difunts, la qual, lluny de sonar fúnebre, es dreça com un joiós homenatge a la vida. I així ho interpreta la Laia. Vegeu (i oïu) "Lacrimosa", que tanca la tercera part de la composició mozartiana, dita Sequentia.

"Passar entre els plàtans.

Notar-se no-res.

El trist amor infinit.

Amb qui brindaria.

El mar, els arbres pelats, les coses buides.

Jo buida.

Jo caminant.

La jo que camina entre els plàtans i els plàtans pelats de l'hivern.

Els plàtans i l'aire molt net i jo buida que hi passa.

Voldria recórrer aquesta tristesa.

Hi ha coses a dintre.

Esberlo una rialla.

Pardals que s'alcen."

(Laia Noguera, Triomf, Columna, 2009)

4 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

ostres, és un poema colpidor, a veure si puc comprar el llibre. Gràcies pel comentari :)

Núria Talavera ha dit...

Per cert, Joan, quins eren els títols dels llibres de la Teresa Colom? i l'editorial? si no és molt demanar... Gràcies

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Núria.

Aquests versos de la Laia Noguera es gaudeixen més si es llegeixen amb la música que els afaiçona: el Trio opus 50 de Txaikovsky; la Sonata núm. 21 opus 53 (Bosc de pedres)de Beethoven, i el Rèquiem de Mozart.

Els llibres de la Teresa Colom (que fa un mes vaig tenir el goig de conèixer personalment) són "Elegies del final conegut" (amb CD inclòs), d'Abadia Editors, (Andorra), i el darrer, "On tot és vidre", de Pagès editors (Lleida). Tots dos són molt bons.

Salutacions!

Núria Talavera ha dit...

Moltes gràcies!