diumenge, 20 de desembre de 2009

Sense "ES"

Catalunya està en via de desespanyolització. Es nota, s’ensuma, és una boirina que flota en els carrers; sobretot, és un pendís mental, que és per on discorren els canvis profunds. Perquè, una volta s’ha trencat la dependència mental amb Espanya, les altres dependències tenen els dies comptats. I això no ho dic per la catarsi alliberadora del 13S a Arenys de Munt; ni per l’onada de salut, democràcia i llibertat del 13D; ni per l’anhelada abolició de la tortura pública dels toros a Catalunya.

No.

Ho dic perquè els instituts d’educació secundària de Catalunya (dits fins avui IES Tal o Tal Altre) han perdut l’”ES”: ara són I Tal o Tal Altre. Així, llis i breu. Sense “ES”. Alto, però. No correu a tirar coets: el PSC encara no s’ha apuntat al procés d’independència (ho farà més endavant, a trossos, quan la vianda ja sigui cuita i estigui al punt). No, el conseller Ernest Maragall no ha foragitat Espanya dels centres de secundària: els toreros que hi pul·lulen encara hi són i exerceixen la professió, guix en mà, com si fossin a Burgos. La metàbole nominal és inconscient i no té conseqüències pràctiques, però és un signe del temps: cau la “ES” d’Espanya i es dreça la “I” de la independència.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Un bon joc de paraules. Em quedo amb l'aportació d'un voluntari del meu poble ahir: "jo sóc andalús, castellanoparlant habitualment, però faré el que calgui per ajudar a aconseguir la independència de Catalunya, el meu país". :)

Joan Calsapeu ha dit...

Aquests són els millors, perquè deixen sense alè els autòctons mesells i derrotistes, i els forcen a seguir.