dijous, 31 de desembre de 2009

Al-Mayurqa, 31 de desembre de 1229

Conta Ibn ‘Amīra al-Maḫzūmī: “[…] i per sentència d’Al·lᾱh, va tenir lloc la més gran de les crueltats i es creà una commoció igual a la del primer moment del dia del judici. Els cavalls al galop o, millor dit, els torrents devastadors, camparen per la ciutat i anorrearen així tota aquella bellesa en gràcia i favors. Clavaren l’espasa tant als combatents com als qui no lluitaven.

Quantes boques passaren del somriure al rictus? Quants lactants foren deslletats amb el glavi?, i de quants impúbers, davant els quals el càlam que escriu les accions encara no s’havia mogut, va fluir el cabal de la seva sang pels carrers? Gent desarmada fou copejada sense misericòrdia per qualsevol que portàs un venable; i quanta gent, presa del pànic, fou sorpresa amb una ferida mortal per algú que brandia una maça? I quanta muller de bona condició va veure com el seu front era arrossegat per terra? O a quanta embarassada, en el seu forçat abandó de la vida, l’acompanyà el seu fetus? Els núvols que plovien sang alimentaren l’aigua dels bassiots d’aquell dia, i per tal cosa els cavalls foren anomenats nedadors a causa de la natació que hagueren de practicar, i que té el significat de surar sobre l’aigua.”

(Ibn ‘Amīra al-Maḫzūmī, Crònica àrab de la conquesta de Mallorca, trad. Nicolau Roser i Guillem Rosselló, Govern de les Illes Balears i UIB, 2008.)

Conta Jaume I: “E segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sent Jordi, car en estòries trobam que en altres batalles l’han vist de crestians e de sarraïns moltes vegades. […] E quan los sarraïns de la vila viren que la ciutat s’envaïa, eixiren-se’n entre hòmens e fembres ben trenta míl·lia per dues portes […] e anaren-se’n a la muntanya. E era tant l’haver e el guany que els cavallers e els hòmens de peu veïen per la ciutat, que no havien cura d’aquells que es n’anaven; e els altres sarraïns […] anaren-se amagar per les cases, cascú com mills podia: e no s’amagaren tan bé que vint mília no n’hi morissen a l’entrar.”

(Jaume I, Llibre dels feits, dins Les quatre grans cròniques, a cura de Ferran Soldevila, ed. Selecta, 1983.)

¿Quina de les dues versions us fa més el pes?

PS: Bona entrada d'any!

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Sort que els temps han canviat...
Bon Any!

Joan Calsapeu ha dit...

Bon any, Albert! M'ensumo que aquest 2010 també hi haurà canvis molt, molt grossos: i aquesta vegada ningú podrà respondre-hi a mata-degolla.

Clidice ha dit...

cal acceptar el passat sense mentides, és el que és i és com era el món aleshores.

Esperem que aquest nou any ens porti una llibertat del segle XXI, una llibertat sense sang i amb tota l'esperança i l'alegria necessàries per encarar el futur incert.

Bon, civilitzat i lliure any 10! :)

Joan Calsapeu ha dit...

Aquest any, Montse, no acceptarem cap bandera que no es digui llibertat. Bon 2010!