dissabte, 5 de desembre de 2009

'Londres nevat', de Jordi Llavina

L’any passat, pels volts de Nadal, vaig rebre una felicitació molt treballada i original: un conte, il·lustrat amb un seguit de rostres colpits pel fred. El títol, El cosinet andalús. L’autor i felicitador, en Jordi Llavina. Ara l'he retrobat dins el recull Londres nevat, que conté sis relats del mateix autor i que ha arribat a les llibreries de la mà d’Amsterdam llibres. Llegir-los és alhora un plaer i una experiència cultural de gran calat.

Em passa, però, que el que m’hauria agradat dir sobre aquest llibre ja ho ha escrit en Ricard Garcia, qui, a més de ser molt bon poeta, té un nas infal·lible per detectar l’alta literatura i una habilitat crítica extraordinària (ço és, en Ricard sap il·luminar i rellevar les qualitats d’un escrit literari, identificar els diversos plans de lectura, trobar les claus interpretatives i enllaminir el lector). No puc, doncs, fer altre que adreçar-vos a l’apunt que fa al cas.

I, bo i així, no me’n sé estar de dir-ne quatre de tèbies, que resumides fan així. Londres nevat és millor que el recull de relats anterior, Ningú ha escombrat les fulles (que és molt bo!). És superior perquè allí l’ànima dels personatges hi és més densa, rica i fonda; i les paraules, sensorials, dringadisses i exactes. La diguem-ne invasió de les coses i els objectes del recull anterior dóna pas, a Londres nevat, a una marea humana que omple el present de records. La platja de l’avui apareix, un dia, visiblement empeltada de passat. I una rastellera de personatges (que s’assemblen perillosament a l’autor) s’adonen cop en sec que són fets de memòria. Que la veritat viu en la memòria i que sense veritat no són res.

Si em voleu fer cas, no us el perdeu.

2 comentaris:

Ricard Garcia ha dit...

Òndia, Joan, gairebé em fas posar vermell de tan generós com ets amb mi.
Una abraçada!

Joan Calsapeu ha dit...

No és generositat, Ricard. És que has fet l'apunt que m'hauria agradat fer a mi i m'has deixat KO!

Una abraçada!