dimecres, 9 de desembre de 2009

El problema d'Espanya

El problema es resumeix amb sis paraules i una coma: A Espanya, la democràcia és anticonstitucional. Això és tot. Bé, no: tot no és. Potser caldria afegir-hi que Espanya és un depredador que necessita matar per viure, fer morir les nacions que no són ella; que gruny amb ràbia canina davant un os més dur de rosegar que no semblava (digueu-li Catalunya); que com més bèstia és ella, més adhesions concita. Però llavors hauria fet servir més de sis paraules i una coma, i el paràgraf resultant ja no tindria la gràcia centellejant dels aforismes. ¿Saps què, doncs? Encendré un ciri a sant Breu i me n’estaré.

Deixem-ho en l’apotegma del portal. I tot el que puguem dir-hi de més no serà sinó parafrasar la simple constatació: posar-hi els exemples, les concrecions, els antecedents i la retòrica argumentativa; acolorir el quadre, interpretar-lo i comunicar-lo. Feinum lloable i necessari, no cal dir-ho. Però al remat resta el que hi ha: uns Cains que branden lleis corretjoses contra uns Abels que invoquem democràcia. El conflicte no té aturador, però sí solució: que els qui branden les lleis ho facin en un estat, i els qui invoquem la democràcia, en un altre. Els primers convenceran el seu públic que llurs lleis són democràcia, i en aital convenciment trobaran consol; els segons farem que la democràcia sigui llei, i tindrem la legítima satisfacció de fer un servei d’abast planetari, una proferta de llibertat i de dignitat per a tots els éssers humans.

Això que he escrit, naturalment, té molt a veure amb el 13D. Ho té tot a veure.

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

El problema el tenen principalment PSOE i PP, en el fons hereus, TOTS DOS, d'un sistema franquista intolerant amb la diferència i totalitari amb aquells que tingun una concepció de l'estat diferent a la centralista que compareteixen. Hem de fotre el camp!

Joan Arnera ha dit...

Molt bo!

David Madueño Sentís ha dit...

Totalment d'acord, Joan. Ara bé, Albert B. R.: ells no tenen cap problema, som nosaltres qui el tenim. Ells van a una, ho tenen molt clar, siguin de dretes o d'esquerres: creuen en una pàtria indivisible i en la anihilació de qualsevol taca de territori rebec, mentre que nosaltres encara ens hem de justificar, explicar o reafirmar constantment no pas davant d'ells (que mai ens entendran), sinó davant els "nostres" mateixos que encara no han entès que hem de ser independents, que viurem millor i més tranquils deslligats d'un estat com el seu. El problema el tenim nosaltres, amb tants indecisos, porucs, pactistes o tebis.

Albert B. i R. ha dit...

David Modeuño: totalment d'acord amb el que dius. El problema al qual em referia és la manca de cultura democràtica que traspuen per igual tots dos partits. El que en qualsevol lloc demòcrata seria consdeirat un problema ells ho veuen com una virtud.