Hi ha un fil conductor que uneix la poeta anglesa Sylvia Plath i les catalanes Montserrat Abelló i Laia Noguera -rectifico: més que un fil és una samuga, perquè el lligam té molt de gruix. D’entrada, hi ha les admiracions i les influències que se’n deriven: Abelló ha traduït la Plath (Sóc vertical, obra poètica 1960-1963, Proa, 2006) i Noguera s’ha abeurat en la poesia de l’Abelló, amb qui ha travat una sòlida amistat. Però hi ha més coses: en totes tres hi ha la determinació de realitzar-se com a dones i com a poetes (i com a mares, en el cas de Plath i Abelló), la lluita per la dignificació de l’univers femení, el desplegament polièdric de la personalitat.Tot això es condensa i es palesa en l’espectacle A Sylvia Plath, que es presenta dimecres 29 de juliol, a les 9 del vespre, al CaixaForum de Barcelona (av. Marquès de Comillas, 6-8). Es tracta d’un recorregut per una tria de poemes que Sylvia Plath va escriure els tres últims anys de la seva vida (els millors i més fructífers) traduïts per Montserrat Abelló i escollits per Laia Noguera. Mireia Chalamanch recita els textos acompanyada de les imatges i els sons de Xguix.
Ara copio, que els organitzadors ho han escrit molt bé: “L'atreviment de la paraula, la contundència de les imatges, la flexibilitat formal, l'audàcia conceptual són els vehicles amb què la poeta ens interpel·la amb una veu que fluctua en la complexitat de l'enderroc i la reconstrucció dels límits.” L’entrada val 4 euros i les places són limitades. Si us animeu, afanyeu-vos. Si els còlics de la menuda m’ho permeten, servidor hi seré.
7 comentaris:
si puc m'hi arribaré, encara em barallo amb Sóc vertical, però me'n sortiré! :)
No t'enfadis, Clídice, si la primera lectura dels poemes de Plath no funciona. La poesia de la Plath no s'engospa bé (no és rep, no s'entén) en una primera arrambada. Si més no, aquesta és la meva experiència -i m'ha fet gràcia, ara, llegir unes línies d'en Bartomeu Fiol en què diu això mateix. La Plath es comença a caçar a partir de la segona lectura.
Si demà fas cap al CaixaForum, ens hi veiem.
espero que en facis un post, que m'he quedat sense cotxe a última hora :( perquè serà que ara la pregunta que faig a casa ja no és: on són els meus fills? sinó que sempre acabo preguntant: on és el meu cotxe? :(
Gràcies per fer-ho saber. M´imagino que l´espectacle rodarà.
Els recitals de poesia sempre ajuden a entrar en el món dels poetes-esses recitats.
Imma
De res, Imma. Per cert, la Laia Noguera -que en sap més que jo- diu que el femení "poetessa" és una innovació del segle XVI, deguda segurament a la influència castellana. Sembla que allò normal i genuí, en català, és dir sempre "poeta", tant si és mascle com femella.
Clídice: l'espectacle va ser preciós. Però no en faré un altre post, perquè seria reiteratiu. ¿Saps com s'arregla això dels fills i el cotxe? No tenint cotxe. Ahir vaig baixar a Barcelona amb tren, i només va ser una mica oiosa la tornada, que la cosa anava amb mitja hora de retard. I mira, el 12 d'agost, si ets per aquí, tenim una segona oportunitat, perquè al CaixaForum de Barcelona s'hi fa un espectacle poètic i musical sobre "Les roses de Ronsard", que en Pere Rovira ha traduït fa poc al català.
Bon estiu!
Estimat Joan,
a Barcelona s'hi baixa en tren ... quan el poble on vius té tren. Un detall nimi, si tu vols, però absolutament imprescindible.
On visc només hi ha un servei d'autobusos infecte que no passa de les 10 del vespre la tornada. En el meu món, a tocar del teu, si no tens cotxe no et mous de casa. I, a ca meu, n'hi ha dos per a cinc carnets :(
(que consti que no visc en cap urbanització, que visc al centre poble, però, com diria aquell "és u ke ni a", i això que al "poblet" en som només 22.000)
El 12 si tot va bé no hi seré, estaré perduda dalt d'alguna muntanya, però gràcies per la informació. En tot cas: Bon estiu també!
Me'n faig el càrrec, estimada Clídice. Bones muntanyes i bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada