Hi ha un fil conductor que uneix la poeta anglesa Sylvia Plath i les catalanes Montserrat Abelló i Laia Noguera -rectifico: més que un fil és una samuga, perquè el lligam té molt de gruix. D’entrada, hi ha les admiracions i les influències que se’n deriven: Abelló ha traduït la Plath (Sóc vertical, obra poètica 1960-1963, Proa, 2006) i Noguera s’ha abeurat en la poesia de l’Abelló, amb qui ha travat una sòlida amistat. Però hi ha més coses: en totes tres hi ha la determinació de realitzar-se com a dones i com a poetes (i com a mares, en el cas de Plath i Abelló), la lluita per la dignificació de l’univers femení, el desplegament polièdric de la personalitat.Tot això es condensa i es palesa en l’espectacle A Sylvia Plath, que es presenta dimecres 29 de juliol, a les 9 del vespre, al CaixaForum de Barcelona (av. Marquès de Comillas, 6-8). Es tracta d’un recorregut per una tria de poemes que Sylvia Plath va escriure els tres últims anys de la seva vida (els millors i més fructífers) traduïts per Montserrat Abelló i escollits per Laia Noguera. Mireia Chalamanch recita els textos acompanyada de les imatges i els sons de Xguix.
Ara copio, que els organitzadors ho han escrit molt bé: “L'atreviment de la paraula, la contundència de les imatges, la flexibilitat formal, l'audàcia conceptual són els vehicles amb què la poeta ens interpel·la amb una veu que fluctua en la complexitat de l'enderroc i la reconstrucció dels límits.” L’entrada val 4 euros i les places són limitades. Si us animeu, afanyeu-vos. Si els còlics de la menuda m’ho permeten, servidor hi seré.
