dissabte, 11 de juliol de 2009

Els 'Finestrals' de Larkin, en català

Fa uns dies, amb motiu de la presentació de la versió catalana de Finestrals, vaig escriure sobre Philip Larkin (1922-1985) i la seva poesia. Ara que he llegit el volum, puc concretar una mica més. Fa dos mesos, Labreu Edicions va publicar en català el darrer poemari de Larkin, Finestrals, en l’esplèndida traducció del betulopremianenc Marcel Riera, que també és l’autor del pròleg. Els de Labreu han tingut l’encert d’incorporar, a manera d’annex, una entrevista al poeta que fou publicada al diari The Observer l’any 1979.

Vaig a pams i miro de sintonitzar amb el nom de l’editorial. El pròleg d’en Marcel podria ser el prefaci al volum que reculli la poesia completa de Larkin, perquè considera la biografia i tota l’obra, en vers i en prosa, del poeta; qüestiona la seva adscripció al corrent literari conegut com a The Movement, i repassa de manera exhaustiva la recepció de Larkin a Catalunya. És una guia magnífica per als qui, com jo, ho ignoràvem tot de Larkin.

Els vint-i-quatre poemes del volum es presenten en la versió original anglesa i en la traducció catalana (que és molt bona). En l’apunt anterior vaig dir que Larkin “es deixa traduir al català”. M’hi refermo, però ho matiso: que es deixi traduir al català no vol dir que traduir-lo sigui fàcil. Ni de bon tros. Capturar el to, la textura, el clima larkinià i vessar-lo en català és difícil. En les notes de traducció de L’assassina, Raül Garrigasait escriu el que segueix: “Traduir és reconstruir, però allò que s’aspira a reconstruir no existeix [...] Allò que s’aspira a reconstruir, de fet, és una imatge que emana d’una interpretació –sovint més intuïtiva que articulada, i sempre condicionada per la cultura del traductor– del text original”. Doncs bé, la reconstrucció de la interpretació, en el cas d’en Marcel Riera, és reeixida. Quant a Larkin, trobo que és un poeta molt pròxim a la mentalitat catalana: és rondinaire, realista, planer, irònic, humil, directe; i fa uns versos de tall net, disseccions sense sang. Els poemes de Finestrals fan salivera. ¿Per quan l’edició de l’obra poètica completa de Larkin en català? ¿I per quan una antologia dels poetes anglesos de la seva generació?

I, per acabar, l’entrevista. He dit que és un encert perquè el Larkin dels poemes reapareix, amb el canvi preceptiu de registre, a l’entrevista. La coherència entre l’un i l’altre és total, i és per això que el document és il·luminador: Larkin s'obre d'ampit en ample, amb el seu posat de mosqueta morta i amb la seva intel·ligència tranquil·la i alhora acidulant, a voltes corrosiva. Per exemple, quan parla de la dreta i de l’esquerra, diu que les virtuts de la primera són “estalvi, feina ben feta, reverència, desig de conservar”. I els vicis de la segona: “ganduleria, cobdícia, traïció”.

A un li vénen ganes de fer-se de dreta.