diumenge, 18 de desembre de 2011

Som pedres que caminen



La concavitat clivellada del crani, com un tossal ressec que es pella molt arran i sosté molsa o altres filaments recessius; la mata de bruc que la foresta, en esgavell, quan ens llevem. Les barbacanes cellardes que paren el daltabaix del front. Els ulls talment marbres de fantasia. El nas, que s’esforanca per ventilar les cavernositats de respirar. La inoïble coralització dels llavis quan callen. Les fonts que ensaliven el bocamoll per dins i l’intradós que l'encova. Els esculls i els niells d’arrels pedrenyes que passen gust de triturar a manera de barram. El cantal del ganyot, que puja i baixa com si un alçaprem el somogués.



El coll que s’encingla just abans d’anar braços avall. Les fenedures que hi ha enclotades en el palmell i fan com rierols. Les corbes de nivell dibuixades en el palpís aturonat dels dits. La creixença mineral de les ungles. Les nanses d’agafar el cos i posar-lo a l’estenedor perquè s’eixugui. L’ombradissa metàfora del sexe que s’amaga a les aixelles de les dones. La tartera que ens vertebra i s’amollona i ens fa timballosos. La gàbia calcària que empresona el pit. Les escòries que llisquen dins els budells com el magma que omple les canonades dels volcans. El sot de néixer, melicós.



Els còdols que pengen, embossats dins paperines. La cavorca enfondida a la vall dels puigs bessons. La patel·la com un dolmen que ha passat avall i ha quedat a mig aire de la cama. L’ossada, les pedres que de primer són blanques i després són de color de l’os com fuig. Les fundes de tendrum que amoroseixen tots els empedreïments. L’amuntanyament de les bues i les congestes de pus que s’hi formen. El veloç encrostament de la pell ferida. La suor que brolla de totes les clapisses i les fa salobres, que una cabra que hi hagués les lleparia. El basaltisme dels galindons. La lenta mineralització dels peus en forma de durícies.

Som pedres que caminen.

2 comentaris:

Lior ha dit...

Leer no es hacer sino aposentarse, estar. (Lior Valent) ;-)

Joan Calsapeu ha dit...

Doncs sí: també és veritat. :-)