dilluns, 5 de desembre de 2011

Nova Internacional



Jordi Prenafeta i Pàmpols és un jove escriptor que fa poesia, teatre i narrativa, o sia que s’apunta a tot. És de Lleida i deu estar cansat que facin brometa amb el seu cognom. L’últim dissabte de novembre era al jardins de can Corrades, a Hostafrancs (Barcelona), presentant l’antologia Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, davant l’habitatge rebatejat com a 18N. Allò era una intervenció poètica en suport a la reapropiació de l’immoble, propietat de “Sa Nostra”. Malauradament, els Mossos van desoir els versos i despoblaren l’edifici. (Ja se sap: les victòries del capital són immediates, candents; les dels poetes són pòstumes, tèbies.)

El cas és que Prenafeta ha contribuït a l’antologia emprenyada amb una versió posada al dia de la Internacional, un himne llampant que l’autor va recitar però va tenir la prudència de no cantar. No és dels millors poemes del recull –costa molt que un himne sigui un bon poema–, però és ocurrent i està ben trobat. Vet-lo aquí:

Nova Internacional

Amunt, pencaires de la terra!
Amunt precaris i aturats!
Traïts per la dreta i l’esquerra,
som milions els indignats!

Els banquers ens van fotent les peles
i els polítics els deixen fer,
però el poble ja ha plegat veles
i la gent ha pres el carrer.

És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur mundial.

No esperis pas cap salvació sumària
dels sindicats ni del govern.
Ciutadà, és la teua acció diària
la que ens traurà d’aquest infern.

Tot allò que pagues cada dia
és el que mou les corporacions;
per tant teua és sempre la tria:
cada dia hi ha eleccions.

És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur immediat.

Si en massa ens mobilitzem
i el que volem ho diem ben clar,
els governants obligarem
a acatar el poder popular.

Si traiem tots els calers del banc
i els desem a dins del mitjó
d’un plegat ensorrarem al fang
l’era de l’especulació.

És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur mundial.