diumenge, 4 de desembre de 2011

Perdre la identitat és perdre el coneixement



Damià Pons, exconseller d’Educació i Cultura a les Illes, va participar ahir en les Jornades d’Opinió Catalana sobre els Països Catalans, i va descriure, amb poques paraules, la sensació de temps adormit (de cada pic més semblant a un estat comatós) que plana damunt les illes Balears i Pitiüses.

Pons digué que, tot i la transformació poblacional de les últimes dècades, l’estructura política de les illes manté característiques històriques com “el sucursalisme polític, una dreta desacomplexada, l’autoodi cultural de les elits polítiques i la passivitat identitària (comoditat en la condició de provincians)”. És com una gamadura. Cosa que m’ha fet venir a la memòria aquest poema escarit i nial que vaig escriure fa uns quants mesos:

Qui no sap qui és,
no sap què li agafa
ni quina li fan.

Perdre la identitat
és perdre
el coneixement.