dimecres, 8 de juny del 2011

Islàndia



Tot va ser molt ràpid. D’un plegat, els figurants van expulsar de l’escenari l’elenc sencer d’actors i actrius, van plomar els polls reviscolats que els finançaven, i el públic, fins aleshores passiu i somnolent, es va fer càrrec de la funció. El director havia menystingut els indicis que presagiaven la revolta.

3 comentaris:

cira ha dit...

M'agrada molt

Joan ha dit...

I tan de bo la llavor s'escampi, que d'actors ens en sobren un bon grapat.

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Anna. Això passa poc.

En sobren molts, sí. I entenen la política com un lloc on fer-hi molsa i assegurar-se jubilacions d'or.