dissabte, 4 de juny de 2011

Per molts anys, Mariona!



Avui és l’aniversari de la Mariona. I el meu també. N’ha fets dos, i per tant li duc un avantatge de quaranta-tres anys. Si l’expectativa de vida continua augmentant, un dia m’atraparà: jo criaré malves i ella tindrà més anys dels que tindré jo quan faré cuec.

Però hi ha un punt en què jo sempre aniré per davant del vent: el de la memòria. La Mariona no recordarà res d’aquests primers anys de la seva existència. Jo sí que me’n recordaré. Evocaré el desplegament d’energia que feien necessàries quatre mans per canviar-li els bolquers (així a casa com a l’escoleta). El son primíssim, les nits del lloro. Les botzinades, la manipulació barroera de tot, la trencadissa dels contes, les rebequeries fragoroses, les crisis víriques, les cançons balbuces, les ploralles a la piscina, els braços cargolats a les cames del pare...

Ella no ho retindrà, tot això. Jo sí. Ni que sigui perquè ho acabo d’escriure. Jo hauré viscut dues vides: la seva i la meva (i la de la Joana). La vida de la planta que creix i la de les mans que l’aspren. Aquest partit, doncs, el guanyo jo. Ja arribaran els dies que perdré per golejada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sr. Calsapeu (si és que us diuen així), no sé qui sou, però hauria de fer per maneres d'immortalitzar en paper la vostra magnífica i excelsa prosa.

SM ha dit...

Motles felicitats a tots dos Un escrit molt maco.

Clidice ha dit...

Amb un dia de retard: moltes felicitats a ambdós! I si, jugues amb avantatge :)

anna ha dit...

Ondia Joan moltes felicitats a tots dos...m´ha agradat molt el teu escrit.
Petons, Anna

Anònim ha dit...

Joan moltes felicitats de la teva germana, a mi també m'agradat molt el teu escrit.