diumenge, 19 de juny de 2011

Els ocells catalans de Malta

En Pere Alzina acaba de publicar un estudi interessantíssim sobre la influència de la llengua catalana en els noms dels ocells en maltès. El trobareu en el web de l’Institut Nova Història (o sia, aquí). L’arenyenc va viatjar l’any passat a l’arxipèlag maltès i va estar molt atent a les traces que els catalans hi havien deixat.

Que són moltes. Hi ha, per exemple, cognoms com Soler, Abella i Cardona. I noms de carrers com Punent (d’origen català segur) o Tramuntana (d’origen català probable). El filòleg Lluís de Izaguirre ja havia cridat l’atenció sobre dues-centes paraules malteses amb origen català altament probable, com anell, antik, assalt, abbokkament, fanal, gwardarobba, kastig, porpra, pronom, tirabuxù, kor, kap, mastrudaxxa (fuster), moviment, armirall, moll (port), etc.

Tot plegat no és estrany, perquè Malta i Gozo formaren part de l’imperi català en diversos períodes dels segles XIII, XIV i XV; a partir del segle XVI l’arxipèlag s’incorporà a la monarquia hispànica a través de Catalunya; i, d’ençà que Malta fou cedida a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (1530), alguns dels cabdills hospitalers foren catalans.

Conta el d’Arenys que el darrer dia d’estar a Malta va comprar un llibre sobre els ocells de l’illa, amb els noms científics dels volàtils i també en anglès i en maltès (que és una llengua semítica). Va constatar, molt sorprès, que alguns dels noms maltesos eren clavats o molt semblants als catalans. I, grufant i remenant papers, va arribar a les conclusions que segueixen:

a) Hi ha cinc noms d’ocells en maltès que són, molt probablement, d’origen català: sturnell, verdun, bucaq (que es pronuncia “butxac” i designa el nostre “bitxac”) i serra (similar al nostre “bec de serra”)

b) N’hi ha tres que podrien tenir un origen català: kappun (que designa el “bitó” català, conegut popularment amb el nom de “capó d’aigua”), arpa (la nostra àguila pescadora, en el benentès que “arpa” és un sinònim català d’àguila o esparver), i farruq (pronunciat “farrutx”, nom que existia en català medieval i retrobem en el topònim artanenc “Bec de Farrutx”, el qual designa diàfanament un ocell).

c) Hi ha uns altres quinze noms d’ocells maltesos que poden tenir un origen català, francès o italià: sarsella (sarset), kuluvert (ànec collverd), rozinjol (rossinyol) i avultun (voltor) poden ser noms catalans o francesos; bekkafik (becafigues) i capinera (capinegra) poden ser catalans o italians; finalment, cikonja (cigonya) i sparvier (esparver) tant poden ser catalans, italians o francesos.

Aquesta gratada és una aproximació inicial, però significativa, a la petja catalana de Malta. Els estudis grossos estan per fer. Us convido a llegir l’article d’en Pere Alzina, que és com fer una passejada d’allò més agradable per la història, les llengües i l’ornitofauna de la Mediterrània. A més, a l’arenyenc li agraeixo l’honestedat de dir les limitacions del seu treball; a saber, el desconeixement dels noms dels ocells en llengua siciliana i en occità, sumat al desconeixement dels noms populars per a totes les llengües comparades. Tot i així, bona feina.

2 comentaris:

anna ha dit...

És molt interessant! Podria ser la herència de la llengua franca es parlava al mediterrani? i és que els mariners són grans transportadors de vocabulari! (et deixo l'entrada per si t'interessa:
http://unaespiadimonis.blogspot.com/2011/04/bascos-pel-mon-els-mariners-van.html)

Joan ha dit...

Absolutament fantàstic. Un regal.