dijous, 9 de juny de 2011

De matances

L’última onada immigratòria que ha rebut Catalunya era una oportunitat per a la llengua catalana. Els catalanoparlants (entesos en sentit molt ampli) teníem ocasió de ser norais per a l'amarratge dels nouvinguts, braços per incorporar-los a la llengua i la cultura del país. Era una oportunitat i l’hem deixada passar. Era un deure i no hem estat a l’altura.

Els catalanoparlants han fet veure que no capien la importància del moment i de l’avinentesa, i s’han abandonat a la inèrcia de sempre: la de parlar en espanyol als que vénen de fora. ¿Estupidesa? No, feblesa. Podíem triar entre ser forts o ser febles. Si decidíem ser forts, tindríem país. Si decidíem ser febles, el perdríem. Hem decidit ser febles i deixar caure el país. Visca el dret de decidir.

La renúncia a incorporar els nouvinguts a la llengua catalana s'ha sumat al fracàs de la normalització lingüística. El prejudici, el complex d’inferioritat, la dimissió, han tornat a guanyar. És el pendís que dóna ales a l'espanyolisme, que s’infla i es fa fort dins ca nostra i ara es disposa a liquidar el que queda de nació catalana: la llengua i els vincles entre els territoris catalans.

I ho fa de Portbou a Guardamar i de Fraga a Maó: amb els vots anticatalans, amb els mitjans d’intoxicació, amb la pressió judicial i política contra l’ensenyament en català, amb tot l’aparell del (seu) Estat arborat contra nosaltres, i amb la ignorància (Jorge Semprún era amic de la cultura catalana perquè era intel·ligent i civilitzat, just al contrari dels qui es declaren enemics de la nostra cultura i fan, del seu odi, un vot).

Si finalment ens esborren del mapa, els catalans que es mengen la llengua hauran contribuït decisivament a la matança del país.

2 comentaris:

JULI CUÉLLAR ha dit...

Joan,

L'únic que ens resta és el coratge i la voluntat de seguir encomanant l'amor a la terra i a la llengua catalana. Per dignitat i pels nostres fills i filles!

Seguirem!

http://www.deezer.com/en/#music/obrint-pas/coratge-955553

Joan Calsapeu ha dit...

De coratge no en falta ni en faltarà. La llengua i la terra ens tindran sempre, encara que no quedi ningú més, encara que només puguem parlar en català amb la nostra ombra.

El problema és un altre. La qüestió és que el PP derogarà la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears perquè la societat ja l'ha derogada de fet. La LNL és un cossiol del qual ningú no fa cas, i qui se'l mira és per pixar-s'hi. Derogar-la és redundant, i no té cost electoral per al PP. Aquest és el problema. I el gran fracàs.