EMILI DICKINSON
Fa 1 hora
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
4 comentaris:
I això que alguns diuen que cal protegir el català a Catalunya!!!
Mireia, ¿oi que has fet un lapsus linguae?
Què lluny queda Gaudí, que no parlava en castellà ni amb els reis.
Ara fins i tot molta gent que es diu catalanista canvia de llengua tot d'una, especialment amb cambrers que no parlen català, però sí castellà, francès, anglès, italià i fins una mica d'alemany.
Jo sóc bilingüe, i per mi és una riquesa parlar ambdues llengües. El que faig no és obrar amb rebuig, ans amb astúcia. "Y" quan parlo en espanyol ho faig per comunicar-me però altrament introdueixo algunes paraules catalanes que tenen a veure amb la conversa i així puc compartir la llengua, no imposar, ni maltractar allò que tant estimo. Amb amor es contrueix més a poc a poc, però amb fermesa. Hem d'aprendre de la història i no escometre els mateixos errors. I sobretot no obligar que la normalització lingüística ha malmés la llengua catalana, només per tal de treure paraules que no s'assemblessin a les de parla espanyola, és l'absurd i més, si ambdues tenen mare fonts compartides. Els pitjors enemics d'una llengua són l'odi i la política.
Publica un comentari a l'entrada