Avui fas quatre anys, Joana, i per felicitar-te he triat un poema que vaig escriure quan eres petita i de nits et feies un tip de plorar, i vam fer cas dels consells d’un savi que diu que sap fer dormir els nens.
MÈTODE ESTIVILL
No t’he tocat
perquè vull fer-te entenent
que no en trauràs res,
de plorar.
Les abraçades
envesquen i desperten
la set d’uns altres braços
–si ho sé…
I ara no ho vull.
Ara vull que dormis.
Ja arribarà el dia
que les abraçades
et seran inajornables
i tornaràs a plorar,
desemparada d’uns braços
que no seran els meus.
3 comentaris:
que els anys us acompanyin
plens de somriures i de temps per viure'ls.
Com que sóc fotògraf de professió no puc estar-me de comentar la mirada de la Joana... la lent que capta l'instant irrepetible... és un bell retrat. Felicitats a tots
dos!
Doncs poc que me n'hagués estat jo d'abraçar una criatura tan esplèndida! Per molts anys i felicitats a la progènie per tan bella herència. :)
Publica un comentari a l'entrada