Si teniu prou fetge per llegir l’editorial d'El Periódico d’avui, titulat “Montilla compleix la seva obligació” (!?) hi trobareu la frase següent: “L’Estatut va ser redactat i aprovat pel Parlament, corregit [sic] a les Corts i ratificat pels catalans.” Sí sí: corregit. És ben bé que la llengua és el mirall de la nació i la tria dels mots posa al descobert la ideologia. L’ús de l’adjectiu ho diu tot, i amb claredat llampeguejant. El Boletín Oficial del PSOE de Cataluña considera que l’Estatut que el Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre del 2005, per amplíssima majoria, era defectuós i havia d’ésser corregit pel Parlament de debò, el d’Espanya, on s’aproven lleis que no són defectuoses perquè són espanyoles. Ja se sap que tota llei catalana que legisla coses d’un cert pes surt de la cambra catalana amb l’estigma del pecat original: el que deriva de ser pactada amb els partits d’obediència catalana (i que consti que no em refereixo a Ciudadanos). És de calaix que una llei així ha de ser “corregida” per una rua d’insignes correctors, començant pel mateix PSOE-c, continuant pel guerrer del ribot i desguassant en el minipímer del Tribunal Constitucional.¿Qui ho deia, que els catalans som incorregibles? Gràcies a Déu, dins el correccional espanyol les lleis catalanes (impertinents per naturalesa) sempre seran adreçades a cops de típpex i de bolígraf vermell. I sempre hi haurà un (o molts) Periódicos per aplaudir la bondat dels correctors.
Fins que diguem prou, clar.
4 comentaris:
li van agafar gust a això de retallar. Ja se sap, quaranta anys de fer-ho i uns quants segles d'inventar forgen caràcter :(
el que varen fer va ser pasar-li el ribot segons l'Alfonso Guerra, per tant el Periódico que no es tampoc tant portantveu del Psoe com dius - de fet és l'unic diari modern q1ue tenim a Catalunya, dels grans - Com deia, El Periódico es limita a dir la veritat del que va passar, digues-li eufemis-me, però corregir és el que varen fer, rebaixar, retallar, passar el ribot, li pots dir com vulguis, en el fons és el mateix i espera't que falta la traca final, la resolució del Tribunal Inconstitucional.
És el tarannà que han tingut tota la vida els espanyols. Ells manen i, a més, volen deixar-ho molt clar.
Començo a pensar, en general, que estem massa a l'espera del que digui el constitucional. Què potser la gran retallada que ens ensumem farà perdre la nostra identitat o inclús l'obvietat que Catalunya és una nació?
Penso que aquest "prou" l'havíem d'haver dit fa temps, i amb la classe política que ens està representant em sembla que en farem ben poc...
Montse: les tisores són un instrument del colonialisme interior (antanyasses feien servir espingardes i arcabussos).
Francesc: no canviaràs mai.
Joan: totalment d'acord. El dictamen el Constitucional me la bufa, perquè no té cap valor ni transcendència. La sentència de marres condicionarà la tàctica d'alguns partits a curt termini, i servirà perquè deixem de parlar-ne. Res més. L'Estatut és una carronya pudent, el divorci amb Espanya és un fet i Catalunya ja ha emproat cap a la llibertat. El que puguin dir al respecte quatre carcamals sense autoritat ni vergonya no té cap importància.
Publica un comentari a l'entrada