La intel·ligència és una follia de la vida, i la vida és, al seu torn, una follia de la matèria –i hi ha d’haver alguna res respecte de la qual la matèria és també follia. ¿Déu, tal vegada? Si hom volgués creure-ho així hauria de concebre una religió d’orats, invocar un messies demencial i adorar un Déu Foll (o una congregació de divinitats guillades).Però em temo que això ja està inventat.
2 comentaris:
si existís un Déu que ens hagi creat a nosaltres ha de ser foll a la força
perquè ens barallem amb nosaltres mateixos amb la pretensió que existeix una suposada perfecció? Tanta seguretat necessitem que som incapaços de conviure amb la nostra incertesa?
Publica un comentari a l'entrada