Els còlics són una manera econòmica de passar l’estiu. La nostra menuda en té, als vespres els descorda i ens fa partícips del seu malestar. Quan posem a dormir la gran, cap a quarts de deu –abans ha donat molta guerra–, els còlics de la caganiua fan acte de presència, i les ploralles i els brams duren ben bé fins a les dotze de la nit. Al llarg d’aquestes dues hores llargues no podem llegir, ni escriure, ni veure una pel·lícula, ni tan sols conversar. La nostra vida cultural mor per inanició. Tampoc podem anar enlloc, clar -n’estalviem, de quartos!...La lluita contra el còlic és èpica. És com guerrejar contra un drac que es desperta havent sopat i que la son venç a la mala hora. Guanya ell, perquè et fot enlaire el vespre. Però un té la satisfacció de sacrificar-se per un ideal elevat: lluitar contra el còlic és lluitar contra el Mal. Llàstima que els amics es fonguin, perquè ni els pots anar a trobar ni vénen a compartir el tràngol. Tant se val. Tot passa per avall si el forat és gros. El còlic també -i l’estiu, que s’escolarà, de bracet amb el drac, pels embornals del temps.
2 comentaris:
ja us planyo! quatre anys sense dormir al darrera dels còlics! espero que en el vostre cas sigui més lleu :)
Gràcies, Clídice. Jo ja estic mentalitzat de passar un estiu còlic. Però espero que de cara a la tardor el drac s'hagi amansit, perquè al setembre (als matins)m'esperen uns altres còlics que no tenen pietat.
Publica un comentari a l'entrada