En fas quaranta!

Benvingut al club de les quatre creus, Joan Carles. Avui ja has comprovat que el quart graó no és cap Gòlgota i que la vida llisca sense fer cas de les fites o els mollons que ens inventem per segmentar-la. Convé, doncs, fer com la vida mateixa; o com aquells duaners que, a les Alberes, donaven pas als cotxes sense ni mirar-los, com si la ratlla no existís; o com els rius, que també llisquen, i lliscant són com una carícia sense temps. Però dir això és massa fàcil, clar. Gabriel Ferrater ja es començà a enquimerar, en fer els quaranta, com demostra aquest poema seu, de títol “Aniversari”:

“Ja l’any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d’encenalls
se l’han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l’oblit, el drapaire mut.
L’una en farà curtes fogueres,
l’altre, caliu d’inquietud.”
(Gabriel Ferrater, Les dones i els dies)

Un poema que, amb permís del reusenc il·lustre, te’l dedico. (Però fes-me el favor d’agafar-t'ho més positivament que ell.)