Avui fa cinquanta anys de la mort de Carles Riba. El que n’hauria volgut dir ja ho va dir Sam Abrams, el 8 de juliol, a l'Avui. La xarxa l’ha homenatjat recordant els seus poemes i les seves proses. Servidor vull recordar l’aportació immensa de Riba com a teòric del fet literari, i sobretot de la poesia. Qui s’interessi per aquesta faceta del corpus ribià farà bé de rescatar un volum imprescindible que Empúries va editar el 1984, Carles Riba. Sobre poesia i la meva poesia. Un dels feixets de textos es diu Carnet de notes, d’on extrec aquests aforismes:“Literatura: no es diu perquè es creu, sinó que es creu perquè es diu.
L’home és la mesura de l’art.
Una obra d’art ens ha de deixar –si no procurar– ser-hi feliços davant.
Poètica: art de fer necessaris uns signes als segles, els segles a uns signes.
En el fet poètic (en la inspiració), la pròpia llengua esdevé per al poeta una llengua estrangera que el condueix més que no pas la condueix ell.
La personalitat del poeta no importa tant com la de cada un dels poemes.
La poesia no pot omplir la vida, però necessita tota la vida.
La poesia és joc, però també foc; recerca, però també gràcia; coneixença, però també transcendència.”
5 comentaris:
Una personalitat tan immensa que sembla increïble la poca repercussió que té.
Joan, l'aforisme és una figura literària breu,concisa... i que m'apassiona.
Te'n robaré algunes per al Diccitionari. :-)
Content que em robis, Víctor!
Per cert, ¿saps què em passa amb el Diccionari? Que no puc enllaçar-lo perquè, en entrar-hi, s'engalaverna: no puc anar amunt i avall. ¿Hi ha manera d'adobar-ho, això?
És que hi ha molta teca i és molt feixuc... :-)
És broma. No ho sé pas! Jo uso el Firefox i em carrega bé.
És possible que sigui a causa de les fotografies que enllacem des de la font original.
Intentaré esbrinar-ho.
Teca per al Diccitionari...
Em sembla que és l'únic blocaire que ha parlat del vessant aforístic.
Salut i versos!
Publica un comentari a l'entrada