D’aquí a vint anys, tururut violes, diu en Quim Monzó, volent dir que en una generació l’univers catalanoparlant es reduirà a una caterva porfidiosa que tindrà la mania incomprensible de parlar en vernacle al gos, i para de comptar. Sense poder ser optimista, jo no ho veig tan negre. Penso que, a banda del gos, tindrem altres recursos interactius per mantenir viva la llengua. En veig a venir tres:1) Un que ja explotem: Internet. El correu electrònic, els xats, els blogs, els webs de tota mena (i altres productes que la xarxa generarà) ens permeten i ens permetran de mantenir una interacció intensa entre catalanoparlants, baldament estiguem aïllats o siguem lluny els uns dels altres.
2) Els robots catalanoparlants. Quan no quedi ningú amb qui poder relacionar-nos en català, ens podrem comprar un androide i programar-lo en català. A més a més de les esperades prestacions sexuals, el robot ens salvarà els mots i farà país. D’entrada serà car, ja ho sé, però la forta demanda farà baixar els preus molt de pressa. (No ho dic en broma.)
3) El tercer filó també està inventat, per bé que fins ara la Catosfera l’ha negligit: Second life. Quan ja no puguem viure o malviure en català, quan de la llengua no en sentirem ni la ranera, tindrem la Segona vida: construirem un alter ego ben plantós i l’instal·larem en una Catalunya virtual, lliure i lingüísticament normalitzada. Ens ho passarem pipa en català. I en farem de grosses, i serem feliços, i lligarem molt, i ens farem un fart de cardar. El robot s’engelosirà i tot.
1 comentari:
Bé, i sempre ens quedarà la reserva: vull dir que robots i internets a banda, sempre tindrem la tradicional agenda que espero que durant el que ens resta de vida ens permetrà posar-nos en contacte amb gent de carn i os per fer veure que viure en la nostra llengua encara és un fet normal.
Els nostres fills tindran una agenda més reduïda i els nostres néts...
Publica un comentari a l'entrada