dimarts, 29 de gener de 2008

Angles morts, d'Àlex Susanna

Robert Frost definia la poesia com la peripècia d'unes emocions que busquen els seus pensaments i dels pensaments que busquen les seves paraules. Els poemes d'Angles morts semblen gestats seguint una pauta semblant: un objecte o experiència quotidiana susciten una emoció, que creix com una planta tropical i desemboca en un o altre lleu de la condició humana. El desguàs del poema és a voltes una paradoxa, una ironia, una finestra que s'obre a la reflexió, la calma digestió d'una inquietud. D'una faisó o altra, sempre hi ha un horitzó que s'eixampla, una lluminositat serena, una perenne invitació a la saviesa de viure. Poesia com vi de vellut, que deixa un rastre càlid a la gorja. És molt recent, del 2007, de Proa.