dijous, 31 de gener de 2008

Pacte de silenci

Biblioteca d’Arenys de Munt. Diumenge 27 de gener. Presentació de La vida del llàtzer de Tormos (prefaci de Josep Maria Orteu, estudi preliminar de Jordi Bilbeny i traducció d’Antoni Bulbena). En Jordi engega polemitzant amb l’Orteu, que en el prefaci ha tingut la gosadia d’afirmar que Déu no és català: “Déu és català –canoneja Bilbeny–, perquè si fos espanyol es diria Diez.” Establert això, entrem en matèria, que n’hi ha molta. Però no us atabalaré. Només vull cridar l’atenció sobre una dada que en aquell acte ens va aportar la Laia Climent, professora a la Universitat Jaume I de Castelló.
Resulta que els professors universitaris de filologies i lingüístiques vàries del País Valencià van acordar fa uns anys, entre ells, baixet-baixet, que no comentarien ni esmentarien la tesi de Josep Guia sobre la producció literària de Roís de Corella. Un pacte de silenci. Una censura sorda. Una mena de linxament mut.
Guia sosté que Corella és l’autor del Tirant lo Blanc, de l’Espill i de la Vita Christi (erròniament atribuïts, respectivament, al cavaller Joanot Martorell, al metge Jaume Roig i a l’abadessa Isabel de Villena). Guia basa la seva hipòtesi en les sorprenents concordances fraseològiques (els estilemes) que hi ha entre aquests llibres i les obres reconegudes de Corella. És a partir d’aquí que Guia desplega la seva argumentació (molt ben documentada) i qüestiona un parell de “veritats” que poden ser posades raonablement en dubte –feina primordial, dit sigui de passada, de tot filòleg i investigador de la literatura. Que un doctor en matemàtiques faci el que haurien de fer i no fan els seus col·legues “de lletres” fereix l’orgull de molts filòlegs: cou. El pacte de silenci contra Guia il·lustra fins a quin punt al País Valencià –ep, i més amunt també!- la intel·ligència està lligada de peus i mans, i ens parla de la covardia, la mesquinesa i l’immobilisme que nia a les nostres universitats.