dimarts, 29 de gener de 2008

Últimes paraules

Saps parlar una d’aquestes llengües multitudinàries, en saps i de fet la parles cada pic que obres la boca i no és per badallar, ni per tossir o esternudar. Però la teva llengua ja no tens amb qui parlar-la: no l’has llegada als fills, els teus germans i cosins són morts, amics i veïns s’han fos. No hi ha marmessor. Tu sola has de traginar la culpa que en circumstàncies no tan crítiques repartiríeu entre una colla i seria més bona de dur. Per sufocar la mala consciència graves les paraules, fas rajar un diccionari. Així almenys et canses, i de nit dorms com un soc i somies somnis ancestrals, inaccessibles per a cap gravadora.