La II Nit de Poesia (i Swing) a Llavaneres ja està a punt de pastora mia. Servidor ja he enllestit la plagueta amb els poemes i els textos de presentació. El dia és el 9 de juliol; l'hora, les deu del vespre; el lloc, els jardins de Can Caralt; els poetes-rapsodes, Àngels Gregori i Ricard Garcia; el blues, de GPM Trio, i l'entrada, lliure. Si voleu llegir-lo per endavant, aquí teniu el pòrtic:"Enguany, la segona edició de la Nit de Poesia de Llavaneres canvia de mes, d’escenari i de música: ens traslladem del setembre al juliol, de la cava del Casal als jardins de Can Caralt, i del jazz al blues. El nostre deu ser l’esclafit poètic més mudable dels Països Catalans. Però vaja, els començaments ja ho tenen, això: es van fent provatures i les obres de millora, amb el temps, esdevenen microcirurgia.
La poesia és una cosa ben rara, és ben bé el cavall verd de la cort. No sabem què és, i tant li fa. Ignorem d’on li ve la força, però l’acceptem com la gent antiga acceptava els miracles. No sabem muntar-lo i tanmateix el cavalquem. No sabem dir-ne la utilitat, però els qui n’estem infectats no sabríem viure sense ella. Baldament ens esgarrapi, perquè, com diu el poeta Carles Camps Mundó (Premi Carles Riba 2009), “les preocupacions de la gran poesia són exactament aquelles que tothom vol evitar: la poesia ens parla de tot allò que ens estimem més no sentir. Per això la seva capacitat de commoció; per això també la seva resistència a convertir-se en mercaderia.”
No, no sabem què cosa és la poesia, però sí que sabem què li demanem: bellesa, plaer, saviesa, (alguna mena de) veritat i emoció. Volem que la poesia ens subministri emocions intel·ligents, galetes de filosofia embolicades amb paper del color de l’ànima, sortilegis que ens permeten d’enraonar amb els morts, i que ens ajudi a obrir galeries espirituals.
La poesia, en paraules de JMa Uyà, "viu en la cruïlla entre sentir, pensar i ser". En aquest lloc ens perdem adesiara, ens repensem, ens resentim i ens abandonem a totes les intempèries; qui en aquell moment ens busqui, potser no ens trobarà. Avui, però, us convidem a perdre’ns junts de la mà de dos bons poetes: Àngels Gregori, que ve de la Safor, i Ricard Garcia, de l’Alt Penedès. Amb la banda sonora de GPM Trio. Bon viatge!"
