Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Proses poètiques. Raó. Fe. Espiritualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Proses poètiques. Raó. Fe. Espiritualitat. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de desembre del 2010

Fe



La raó m’allunya de la fe: ni fe en la raó, no tinc. ¿Un sil·logisme trencat? Diria que no, perquè tot es redueix a la fe: fe en la fe, fe en la raó, fe en l’esperança. Orfe de fe, travesso el món com el nen que, ignorant de l’art de la flotació, el tiren a la piscina sense carabasses. El nen s’enfonsa. I passa l’adolescència la joventut la maduresa i la vellor aguantant-se la respiració. Inventant-se l’oxigen que alena, cagant bombolles. A collibè del remolí, colant avall, les mans a l’arjau d’un timó imaginari. La roba que pesa massa i no s’asseca mai, sempre molla, com un vestit d’algues mortes.