Ho deia, concretament, en el seu Dietari de la República i de la Guerra civil, recollit a les seves Memòries, i ho deia així: “El mal no està en la multiplicitat de partits, de sindicats, de programes i d’actuacions: el mal està en la imbecil·litat humana, que és immensa. En el camp limitat i avesat de la vida corrent no té possibilitats de manifestar-se en gran escala; endemés, ja hi estem fets: ens surt al pas tan sovint i ens interessa tan poc! Però, quan els esdeveniments, com ara, adquireixen proporcions extraordinàries, la imbecil·litat es desborda. I ens sobta amb la seva magnitud i el seu poder –de destrucció, naturalment.” (Barcelona, 18 de febrer de 1937)Soldevila es referia a les dificultats per endegar eficaçment l’esforç bèl·lic que Catalunya feia en aquell moment, i a les lluites internes que desembocarien en els Fets de maig. Però les seves paraules són perfectament aplicables als Fets de juliol del 2010, quan la classe política catalana [?] no va saber avaluar l’impacte de la sentència anticatalana del TC; quan va ser incapaç d’entendre el que la gent, clar i català, li deia; quan va barrar el pas a les aspiracions democràtiques dels catalans avortant dues vegades, des de la Mesa del Parlament, l’exercici del dret a l’autodeterminació, i quan no va saber respondre a l’agressió sinó invocant el preàmbul d’un Estatut mort.
