dimarts, 17 de gener de 2012

Retorn al franquisme a les illes Balears



El franquisme lingüístic s’ha instal·lat en el govern de les illes Balears, i l’emprèn sense cap mena d’escrúpol el franquisme sociolingüístic ja fa molts anys que hi és, i d’aquelles noces vénen aquests confits. Però l’odi a la llengua catalana, i el determini d’eradicar-la, es dóna ara amb una virulència viscuda només pels padrins, els qui van passar les penes dels anys quaranta del segle passat (i pitjor, perquè d’aquella gairebé tothom parlava la llengua del país).

És la solució final contra el català. L’arronsament dels autòctons la propicia, el canvi demogràfic la serveix en safata, la caverna l’encoratja i la salvatgia de la dreta illenca l’executa. Vegeu el cartellet que Diario de Mallorca reprodueix.  Així van les coses ara a les illes. I si algú se’n sorprèn, és que ve d’Arbeca.

A cal Pepé es passen per l’arc de triomf la Constitució (allò de l’especial respeto y protección), la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l’Estatut d’Autonomia de les Balears. I hi troben gust. En la refregada obtenen un plaer sexual només comparable als orgasmes de quan es van apoderar de Mallorca, el juliol del 1936, i de l’escorreguda de la victòria final, l’abril del 1939.

*

(I llegiu, de passada, si no ho heu fet, el viacrucis que fa poc ha passat l’Albert Cànoves a l’hospital de Son Espases, a Palma, on tres empleats, l’un darrere l’altre, no el van voler entendre perquè s’expressava en català.)