diumenge, 15 de gener del 2012

Catalunya Ràdio no sap comptar



Les matemàtiques aplicades a les manifestacions són la ciència més inexacta del món. Tan inexacta que, si t’agraden, dius que cent són mil, i si et desagraden, que mil són cent. Però és que avui Catalunya Ràdio s’ha lluït. Aquest migdia érem al cotxe, a la carretera de vora mar, a l’altura de Llavaneres i fent cap a Canet, en la marxa convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Teníem sintonitzada Catalunya Ràdio i amb això que sentim: “Al Maresme, la Caravana per l’Estat Propi, formada per uns quaranta vehicles, està provocant problemes de trànsit a l’N-II”.

Quedem atarantats, esclar, perquè només a Mataró érem més de seixanta vehicles els que ens incorporàvem a la marxa. I no provocàvem pas cap retenció, sinó tan sols un lleuger alentiment del flux: els tractors anaven a tota, i els cotxes que els seguíem, a velocitat pràcticament normal.

Val a dir que, arribats a Canet, érem una gentada, potser unes mil cinc-centes persones (entre les quals, deu alcaldes); mil vehicles segons els organitzadors, xifra que potser és exagerada –en tot cas, si no hi eren, poc se’n faltava. La qüestió és que el periodista de Catalunya Ràdio tenia ganes de dir que érem quatre gats i que a més molestàvem. Ha sigut com si escoltéssim Intereconomía, la COPE o la SER: desinformació interessada, periodisme de guerra. Tenim l’enemic a casa.

3 comentaris:

Montmi ha dit...

Joan,
Jo era una de les que esperava a la rotonda l'arribada de la caravana. Hem estat 55 minuts de rellotge veient com anàveu entrant d'una banda i de l'altra. Tot un espectacle. Impressionant.

Joan Calsapeu ha dit...

Montserrat, de la carretera estant no ens adonàvem de les dimensions de la caravana (de les caravanes, perquè n'eren dues). És arribant a la rodona que hem vist que l'hem feta grossa. Avui hem d'estar satisfets de la nostra comarca. Però encara no n'hi ha prou: hem d'anar més lluny. Pel febrer, més.

Joan ha dit...

És lamentable com alguns mitjans es rendeixen a les ordres del poder per explicar la seva versió de la realitat. Serà que veuen perillar subvencions.