diumenge, 21 de novembre del 2010

L'objectiu és sobreviure



Al capdavall, l’objectiu és sobreviure. Recol·lectar, caçar, menjar, copular. T’atipes d’ànsies i et costa admetre que tot just es tracta de ser-hi. Fas retxes a la pàgina de l’aigua per escriure-hi la set de viure. Llegeixes en el vol dels ocells que afollarem els nius i robarem els ous, i que un dia et tocarà a tu. T’afanyes cap al món perquè el món te trobi a faltar quan no hi siguis, per tal de sobreviure’t. Fas ganyotes perquè vols que et mirin, per fer-te la il·lusió que vius en els altres. Fas versos perquè viure fa estrany i amb els versos basteixes una casa per rebre-hi visites i conèixer gent quan siguis mort. En l’entretant amagues les nafres i mostres les fletxes a les vitrines dels museus, com si la bèstia damnada fos un altre. La vida és una suma de violències. I l’objectiu és sobreviure.

7 comentaris:

Un lector osonenc ha dit...

Escrius molt bé, Joan. M'agrada molt llegir-te. I a més tens raó.

Clidice ha dit...

És l'únic que compta, sobreviure. La resta és pura invenció.

Ester ha dit...

Certament, a vegades només és sobreviure, sort que només a vegades.

Lior ha dit...

Sobreviure,Clídice,és l'instint.
La pura invenció,com en dius tu,és viure,i que vols que et digui, hi han invencions més lluides que d'altres,però no em semblen la resta de res.
Subcric el lector osonenc;
Fas versos perquè viure fa estrany... Quanta raó!
Amagues les nafres i mostres les fletxes,com si la bèstia damnada fos un altre.
Quina ironia,fem versos per guarir les nafres i,si reeixim, t'entren com una fletxa...Deu ser homeopàtica la poesia :-)

Núria Talavera ha dit...

magnífic :) de veritat, m'ha encantat`

salutacions Joan

Joan Calsapeu ha dit...

Amigues i amics, gràcies. Quan em vaga mostrar un poema, o cosa similar, sempre tinc por de fer el ridícul.

Salutacions a tots!

Clidice ha dit...

Per si t'és útil avui he publicat una cita que em vas recordar :)