Al capdavall, l’objectiu és sobreviure. Recol·lectar, caçar, menjar, copular. T’atipes d’ànsies i et costa admetre que tot just es tracta de ser-hi. Fas retxes a la pàgina de l’aigua per escriure-hi la set de viure. Llegeixes en el vol dels ocells que afollarem els nius i robarem els ous, i que un dia et tocarà a tu. T’afanyes cap al món perquè el món te trobi a faltar quan no hi siguis, per tal de sobreviure’t. Fas ganyotes perquè vols que et mirin, per fer-te la il·lusió que vius en els altres. Fas versos perquè viure fa estrany i amb els versos basteixes una casa per rebre-hi visites i conèixer gent quan siguis mort. En l’entretant amagues les nafres i mostres les fletxes a les vitrines dels museus, com si la bèstia damnada fos un altre. La vida és una suma de violències. I l’objectiu és sobreviure.
7 comentaris:
Escrius molt bé, Joan. M'agrada molt llegir-te. I a més tens raó.
És l'únic que compta, sobreviure. La resta és pura invenció.
Certament, a vegades només és sobreviure, sort que només a vegades.
Sobreviure,Clídice,és l'instint.
La pura invenció,com en dius tu,és viure,i que vols que et digui, hi han invencions més lluides que d'altres,però no em semblen la resta de res.
Subcric el lector osonenc;
Fas versos perquè viure fa estrany... Quanta raó!
Amagues les nafres i mostres les fletxes,com si la bèstia damnada fos un altre.
Quina ironia,fem versos per guarir les nafres i,si reeixim, t'entren com una fletxa...Deu ser homeopàtica la poesia :-)
magnífic :) de veritat, m'ha encantat`
salutacions Joan
Amigues i amics, gràcies. Quan em vaga mostrar un poema, o cosa similar, sempre tinc por de fer el ridícul.
Salutacions a tots!
Per si t'és útil avui he publicat una cita que em vas recordar :)
Publica un comentari a l'entrada