Vueling nunca mais

Hem estat quatre dies a Roma. La ciutat del Tíber, molt bé. El viatge, malament: Vueling ha cancel·lat el vol d’anada, i de postres, el de tornada. Dijous havíem de sortir del Prat a tres quarts de dues del migdia; vam sortir a tres quarts de vuit del vespre (amb sis hores de retard). Vam arribar a Roma a la mala hora i la Sandra i l’Adriano, que ens esperaven, van haver d’anul·lar la reserva per sopar en un restaurant. De Barcelona a Roma vam trigar dotze hores. Com si haguéssim anat a Beiging.

Diumenge, torna al born. Vol cancel·lat. (¿No volies brou? Dues tasses.) Havíem de sortir de Fiumicino a un quart de cinc de la tarda; vam sortir a un quart i cinc de nou del vespre. Entremig, un tip d’anades i vingudes dels taulells de facturació a l’oficina de Vueling i viceversa. Ens feien anar d’un lloc a l’altre, rebotant, sense saber què fer amb nosaltres. Així, dues hores. Escanyem la indignació. Respirem fondo. Rebostegem en el fons de l’ànima en cerca de resignació cristiana –venim de visitar el Vaticà i de furonejar moltes esglésies, què voleu. 

Finalment ens fan a mans una targeta d’embarcament. Al·leluia. Són dos quarts de vuit que pugem a l’avió. Un cop asseguts, el pilot ens fa saber que encara trigarem una hora a sortir, que perdó i que prenguem paciència. Com si no n’haguéssim beguda prou. A un quart i cinc de nou ens envolem cap a Barcelona. I arribem a casa a l’hora de les bruixes. Més de nou hores de tragí. Com si haguéssim volat a Islamabad.

Moralitat: viatgeu amb Vueling. Anireu aquí a la cantonada, però us semblarà que heu volat als antípodes.