La molta veritat que conté el títol d’aquí dalt no és subjectiva, sinó objectiva de mena: perquè és veritat per a tothom, arreu i sempre.
Però no tothom està preparat per assumir-la. De fet hi ha estats sencers (com França i Espanya) que s’han construït contra aquesta veritat: opugnar-la és la seva raó de ser. I els catalans hem tingut la mala sort històrica que tots dos se’ns han tirat al damunt.
L’assumpció universal del dit axioma condueix a la igualtat sociolingüística de totes les llengües del planeta. Cosa que és intolerable per als nacionalistes lingüístics, que no són altres que els nostres dits veïns; per a ells, la seva llengua és la més important del món en termes absoluts. No tenim per què haver-los de sofrir.
