Josep Maria Pons i Guri era un personatge, a Arenys de Mar, un homenot, un historiador pacient i incansable. Hom el recorda acudint a diari a l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, treballant, traduint, escrivint. Un temps havia estat advocat, i falangista, i alcalde d’Arenys de Mar entre 1952 i 1957. A Arenys tothom sap que, en tant que falangista, l’any 1939 havia anat a interrogar gent d’ERC a la presó, i que la història arenyenca acabava per a ell el 1936. Fins aquí res de nou. Doncs bé, ara fa poc he consultat el llibre Delators, del periodista Enric Canals, on he après dues coses més sobre el senyor Pons i Guri, i us les conto perquè em plau.Una. L’historiador va ser nomenat, el 1940, secretari de la comissió judicial del Jutjat Militar d’Arenys encarregada d’interrogar, a la presó de Mataró, uns homes detinguts a Montgat sota l’acusació de defenestrar un retrat de Franco. Pons se’n recordava i digué que “hi anava com a advocat”, però en el document que el nomenava secretari només consta la seva condició de falangista. Els detinguts van ser posats en llibertat mesos després, per manca de proves inculpatòries.
Dues. L’any 1942 se seguí un judici sumaríssim contra Joan Pallàs i Seguerolas, “un anarquista de la FAI a qui acusaven d’haver estat membre del Comitè Revolucionari d’Arenys i d’haver participat en la detenció i mort de capellans i en el saqueig i crema d’esglésies”. Doncs bé, Josep Maria Pons i Guri apareix com a secretari judicial de la causa i, alhora, com un dels principals testimonis de càrrec contra el reu. Joan Pallàs va ser condemnat a mort i afusellat al Camp de la Bota el 9 de juny de 1942.
Essent Max Cahner conseller de Cultura de la Generalitat, Pons i Guri fou condecorat amb la Creu Sant Jordi per la seva tasca com a historiador. Més tard, el 2005, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va concedir-li la medalla Francesc Macià. Quan va morir, el desembre del mateix any, l’Ajuntament de la vila el va fer arxiver emèrit i fill predilecte.
