No fa gaires anys que servidor vivia a Felanitx, al llevant de Mallorca. Allí, per no avorrir-nos, quatre o cinc amics vam fer una entitat local de nom Felanitx per la República. Vam remenar arxius, vam entrevistar molta gent gran, vam fer un llibre, vam convocar uns Sopars per la República que van aplegar molta gent; i en acabat vam decidir fer un cicle de conferències sobre el conflicte basc. Vam fer venir Eduardo Madina, del PSE; un jove aspirant a parlamentari d'Eusko Alkartasuna (el nom del qual no em ve a la memòria); i Oskar Matute, que llavors estava a Ezker Batua.
Recordo que Eduardo Madina, que havia perdut una cama en un atemptat d’ETA, va fer un sermó amable, conciliador, gairebé ecumènic. Sonava bé. Anys més tard Madina va endurir el discurs, arrossegat per l’espanyolisme rampant el seu partit. Llàstima, perquè era un polític que semblava apostar per la pau dialogada.
L'emissari d’Eusko Alkartasuna es va posar els assistents a la butxaca exhibint un català molt correcte. El credo d’EA és bo de resumir: democràcia, rebuig de tota violència, llibertat nacional i drets civils per a tothom; això, predicat des d’una esquerra moderada i pragmàtica. EA s’ha passat molts anys sembrant cultura democràtica a Euskadi, i mereix, al meu entendre, un gran respecte i molts vots.
Oskar Matute va ser el millor. Una troballa. Aquell era un jove cepat que oferia un discurs clar i endreçat, pacífista i honest, democràtic i basquista, digníssim, carregat d’ètica; Matute tenia la vèrbola massissa i llampant dels vells polítics esquerrans de la República. Anys després es va sentir incòmode a Ezker Batua, va marxar-ne i va fer un partit de nom Alternatiba. És la formació que s’ha entès amb EA per a fer Bildu, la marca de les candidatures que el Tribunal Suprem acaba de prohibir.
Em sembla que no cal dir res més. O sí. Perquè el silenci és una forma de complicitat amb els tirans. Perquè l’enterrament de la democràcia espanyola bé demana, si més no, una homilia.
