dijous, 20 d’octubre de 2011

Expulsió i extermini del català a les illes Balears



Això que us contaré va passar l’any 1998. Servidor ensenyava llengua i literatura catalanes a l’institut que hi ha a Santa Eulàlia del Riu, a l’illa d’Eivissa. Un dia que tocava explicar sociolingüística se’m va acudir fer l’exercici que segueix: llistar les condicions que reuneix una llengua sana, i amb el futur garantit, a l’Europa de finals del segle XX, i comprovar si el català, a Eivissa, compleix poques o moltes d’aquestes condicions. La conclusió va ser que el català, a la Pitiüsa major, no compleix cap ni un dels requisits necessaris perquè una llengua sobrevisqui; que, aquí, el català es batega però ja és al sot, com si diguéssim. En enunciar això, tots els alumnes, en pes, es van alçar de les cadires en un esclat de joia, i cridaren: “¡El catalán se muere! !Viva!”.

Nihil novum sub solem. El nacionalisme espanyol és així: etnocida. Confon les fronteres de l’Estat amb les de la nació, i entén que tota identitat (llengua, cultura) que no sigui la seva és un tumor que ha d’ésser extirpat. És la cançó de sempre. El mal és quan hi ha una substitució demogràfica i els indígenes s’aprenen de cor la lletra de la cançó. Cagada pastoret, llavors.

Perquè llavors els ocupants imposen el seu discurs i els ocupats combreguen. Que és el que passa ara a les illes: el PP imposa un relat delirant que fa de coixí de la seva diguem-ne política lingüística. El relat és tal com sona: el català és una llengua forastera que ha vingut a trencar la mirífica convivència entre el mallorquí (i l’eivissenc, i el menorquí) i el castellà, i ha estat a punt de fer desaparèixer ses llengos vernacles. És un discurs fet d’odi (ètnic), d’ignorància (històrica) i de prejudici (lingüístic): els tres asos que asseguren els èxits electorals del PP. Una faula que només pot arrelar en una societat amb un nivell cultural baixíssim.

I ara el PP ha entrat en la fase final. El partit hegemònic els darrers trenta a les Balears ha aconseguit fer del català una llengua inútil, innecessària, desprestigiada, insegura, irrellevant i conflictiva. Quan una llengua es fa caure dins aquest sot, només falta el pas darrer: suprimir-ne l’oficialitat i deixar d’ensenyar-la a les escoles. Fins ara, el PP ha fet com fa el cocodril amb les seves preses: se les endú al fons del riu, reposa sobre el llim i espera la mort per asfíxia de la seva víctima abans de triturar-la.

Ara ha arribat l’hora de triturar. Ara que una majoria parlamentària avala el lingüicidi. Ara que també governaran l’Estat. Ara que saben que les protestes seran mínimes. Ara que han reduït a zero el valor de la llengua que eliminen.