divendres, 19 d’agost del 2011

Una lliçó de periodisme



La caganiu i la pubilla s’asseuen en el sofà, disposades a entretenir-se una estona davant de la tele. Sense mirar-s’hi gaire, la gran pitja un botó del comandament i en el plasma apareix una dona, de bona presència, que fa cara d’estar ben informada. La qual, sense més sal ni més oli, els clava un rotllo sobre el comportament de les borses europees i els conta no sé què d’una trobada que han fet la Merkel i el Sarkozy. La gran que s’ho mira amb una perplexitat somnolent. La menuda que gira els ulls cap a sa germana i li demana: “¿Què fan?”. I aquella que li enfloca: “Dibuixos per a grans”.

No em digueu que no és una lliçó magistral de periodisme.

3 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Em segueixen agradant més els dibuixos per petits.

Joan Calsapeu ha dit...

A aquella mateixa hora, el senyor Pla feia dolenteries a cals Súpers. No hi ha tanta diferència...

Sandra Buxaderas Sans ha dit...

Molt bo! Ja me'n recordaré de les teves filles quan torni a la feina!